circulaciosensesentit

Funàmbul. La lluna fa temps que està als seus peus. A mesura que avança, un peu darrere l'altre, va apareixent el cable. I quan no apareix, espera. El nostre fonambulista té paciència... i equilibri, es clar.

#78

Hores CMYK. Instants B&W. Demiürg de lluna i sol, de llàgrimes i somriures. Atent a les senyals.

...Soy un ojo fílmico, soy un ojo mecánico, una máquina que os muestra el mundo solamente como yo puedo verlo.

#77

Lo que se avecina dijo la vecina. Penso que eran demasiadas casualidades como para ignorarlas y no aprovecharlas. Agarro un programa para diseñar revistas, periódicos, fanzines, pamfletos, etc.,etc. y se puso manos a la obra, vaya, al ratón-click-click. Aquí arriba pueden ver el resultado de su arduo [bueno, muy arduo no fue pero en fin hay que vender la moto de la vecina de alguna manera] trabajo.
La vecina se ha vuelto majara.
"Soy editora gráfica le va contando a la gente". Y la miran como si fuera una marciana, como si fuera una afiliada del PP en Cataluña, como si fuera una catalana pidiendo un "tallat" en algun pueblo perdido de Manchúria. Ella no se entera de esas miradas y si las pillará le daria igual. Siempre le ha dado igual lo que opinen los demás [está demás, quien detiene palomas al vuelo y bla, bla, bla]. Mejor cortar de un tijeretazo el hilo conductor inexistente de este relato. zas. zas. zas.

tr3smonkeysmagaZine

SORKUN // Duna / Metak, 2005 7x4. Armiarma. Atmosfera. Autolesioa. Hator. Heldu nazazu. Lurra. Non zaude???. Nosferatu. Rescue me.

El Cases m'ha deixat aquest comentari a la blog.

cases:
ei! qu`è et sembla el meu últim disseny periodístic, l'avui? digue'm la teva opinió és molt important per mi
2005.09.28 16:26

Aquí va el què en penso sr.Cases:

El primer a dir és que la millora pel que fa al disseny em sembla evident respecte a l'anterior de Roger Black del 19921994 [esmena presentada per lonely1 aprovada]. Acte seguit, la segona impressió és que l'Avui s'ha convertit en un diari molt CASES, com no podia ser d'altra manera. Així, té tocs de La Meuse, El Periódico, La Voz de Almeria, etc, etc. A saber: introducció del color com a mètode de navegació pel lector (tot i que el blanc i negre segueix sent majoria), gran afició pels despieces, estadístiques, mini entrevistes, faldons superiors amb sumaris en les obertures de seccions, i tot d'elements que farceixen la informació principal en molts de les pàgines. Pel que fa als infogràfics, destacar que no n'hi ha molts de moment, més aviat poquets. Pensava que n'hi hauria més, però la secció d'infogràfics de l'Avui potser és més aviat modesta, ni idea.
A destacar la tipografia que han introduït pels titulars. S’anomena Amplitude i en les seves versions light no m’acaba de convèncer en algunes seccions com política o món. La nova capçalera tampoc l’acabo de veure bé. La V és una mica estranya, igual que la U i la creu de Tàpies li dóna un toc una mica descompensat, perquè és d’un gruix que no té res a veure amb la potència de la paraula AVUI. Però el que em sembla més destacat és passar d'un columnatge a 5 a un a 6, inclús en la portada. Crec que de cara a la llegibilitat es torna la lletra més petita i se'm fa una mica farregós i més pròpi de suplement o revista, tot i que hi ha múltiples exemples de diaris que tenen una rejilla de 6 columnes. A més, al poder jugar amb tantes columnes, prèn molta importància la forma de jerarquitzar i combinar les informacions sense que la cosa acabi semblant un mosaic sense ton ni son i s'haurà de veure si ho saben aprofitar o no. Es veu en alguna de les pàgines l'intent de jugar amb columnatges fals per crear més blancs i així, però podrien ser encara més agosarats. En fi. Que està més xulo que abans però tampoc li he sapigut trobar encara cap originalitat, al contrari, el trobo un pèl massa similar a la resta de dissenys Cases, que d'altra banda, és un dels cracks mundials, això no ho nega ningú, però trobo que podrien haver estat més trencadors.

#75

A veces nunca es siempre.

#74

Querían una fotografia pero tenian la tarjeta llena de una cámara hermana.

#70

Suportant el seu cos sobre les dues mans, forçant els canells i fent treballar els avantbraços. La boca deixant entreveure les dents superiors. Els cabells bufats. Les cames a l'aire, la dreta donant una puntada a l'aire, l'esquerra flexionada. Croma o realitat? Percepció! Ella!

La llaman Caye. A la otra Zulema. Venden su cuerpo para comprar una vida mejor. Pero las almas no las venden. La llaman Caye.

Imperceptible. Un lleuger bri d'aire acariciant el palmell de la ma esquerre mentre una subtil sensació d'ofec es clavava a l'ànima. Els ulls vidirosos per dins i vermells per fora. Moltes línies rectes al cap apuntant a qualsevol lloc. Perdent-se la majoria.

Delicat.

Como mola el periodismo en agosto.
Unos chupitos, unas consumiciones de gratix,
cubatazos, y el tema está listo.

Periodismo...

Nits d'agost al 50%.

... que vaig sortir de la panxa de la meva mare!

#65

Subtil. Radical.

#63

Tots portem dins un Bernard Marx i una Lenina Crowne.

Obertura.

...llibertat és fer 8 minuts de migdiada.

Joan Garriga. Avui, ha sortit uns breus segons en la peça que han fet al TN migdia de 3[tv3] sobre el 50 aniversari de la 1a edició de les 24h de Montjuïc de motociclisme. Enfundat en una jaqueta de Ducati, Garriga ha recordat les seves participacions en la prova (la va guanyar en 3 ocasions). També han sortit unes declaracions de Carles Cardús (va guanyar en l'última edició), l'arxienemic esportiu de Garriga. Un Cardús, que encara segueix sent tan xulo com sempre.
Avui a les 22.00h, motoGP a Laguna Seca, amb el retorn de les mítiques Yamaha grogues, blanques i negres.

#61

Línies que s'eixamplen per tornar-se a aprimar. Per tornar-se a eixamplar. A aprimar.

incomplets. Esboços. 7 ratlles per escriure. Buits per omplir o per ampliar.

CM1000*

............................................................

_4_ Desenvolupament

_3_ Concepte inicial

Ja falta menys per tenir-lo enllestit. Pou Jove. Juliol-Agost

El sonido de la milonga.

Varela y Montalbán.
Montalbán y Varela.
Vaya tela!

Ella voz abrasadora.
Él pluma afilada.

Dijo él de ella: Aparece una mujer escotada y blanca. Enigmática y con las siete puertas y los seis sentidos bien puestos bajo la luna..
Dijo ella de él: Era fascinante ver cómo se quitaba de encima a los chupaculos.

Y yo digo: Montalbán y Varela... Vaya tela!

#59

He, he, he, qualsevol de les tres variants de l'original m'hagués agradat més però.

#57

She's lovely.

#56

The jungle.

A veces es mejor no preguntar. A veces es mejor no saber. A veces es mejor no escuchar lo que los otros te quieren decir. A veces...

Tinc ganes de fer uns bordos... JA!

#55

Durant alguns anys els meus cosins i jo... érem el terror dels camins. A qual més boig i inconscient.

“Fragmentació circular d’una fotografia” Imatge extreta d’internet. Treballat amb freehand i Indesign. 13,55 x 14,99 cm.

#54

#53

maranya, canya, 1. I una calor de por.

Errare humanum est.

#52

#51

Haurien de disparar dos cops cadascuna (semblen tiradores precises) per poder tocar tots els targets.

#50

Estava buit.

D'aquests en què un no sap si riure o plorar, o fer les dues coses a la vegada. O potser la culpa és d'un dimarts que ha semblat més una barreja de diumenge + dilluns. Mal assumpte.

Prova superada! Entre tots ho hem aconseguit. Buen laburo compas!

[...]
qué sabes de mí vida y qué te voy a contar
no te he visto nunca y te conozco bien
como la moneda esto tiene dos caras
por un lado el obrero y por otro el burgués.
[...]
el calendario se va llevando alegrías
crecer nos abre más las heridas
unos sueñan y otros viven pesadillas
me parezco a ti como la noche al día

Hechos Contra el Decoro, la danza de los nadie
Lp, 1998

[...]
Y si ya es mañana, dime cuando es mañana.
Corres tras una vida y no puedes alcanzarla,
esperas el paraiso, el cambio o las rebajas,
o el sentido de la vida que te venda algun majara.
[...]
Vivo a tiempo real no hay proyectos ni recuerdos
Y ya no sé quién soy ni a donde voy ni de donde vengo
[...]

Desechos
EP, març 2003

Tatxades, les descarregades.

01/ Hold On
02/ Jungle Man Corner
03/ Closer
04/ Walking
05/ Evolve
06/ Drowning
07/ Accept All Contrasts
08/ Bass Is Maternal
09/ Down in Rwanda
10/ Higher Dub
11/ Maybe for Dub
12/ Time
13/ U Dub
14/ Yow He Koh
15/ Odd Tune for Piano

Gràfica irreal per una història real.

A: El món és una petita illa de l'univers?
B: I jo què sé tio. A mi què m'expliques. Demà m'he de llevar d'hora. No m'atabalis. Deixa'm anar a dormir.
A: Repeteixo, el món és una petita illa de l'univers?
B: Que callis. Me'n vaig a fumar un piti. [és més pesat quan vol. sort que només té il·luminacions molt de tant en tant]
A: [qui calla otorga. el món és una petita illa de l'univers... plena de GRANS imbècils com ell]. Bona nit A! [hahaha]

Petit exemple. Drapaire. Acumulació. Pols. Però també somriures al mirar-ho. Per això no ho dec tirar tot a les escombraries.

Què el va sorprendre tant? Sorpresa alegre, sorpresa trista?

Dividint fotogrames. Intentant que no vegi allò que la posa trista.

Cel de plom. Cotxe. Ella. Una escletxa de llum. [A]simetries [Des]proporcionades.

El sol també està a les vies, no només a l'horitzó. Encara que es pongui. Encara que surti.

A mí no me saques tu genio
que te lo mato.
Si está gordo lo dejo flaco.
Si estás flaco,tómate algo.
Huye de lo malo
Búscate un trabajo que hacer, algo sano.
Aunque no me fíe el sol,
aqui dentro hay luz.
Tengo un trato, lo mío pa mi saco.
Lo tuyo más barato,
mi lengua pa mi gato.
Pido bombo, escandalera, escenario.
Y aire. Que pulmones ya tengo pa llenarlos.
Que yo tampoco me creo na. Milagro.
Pero si me pongo lo hago.
Si tengo tema salto y si no me callo.

Estoy en la linea que da más mieo.
Aquí pa tocar no hacen falta deos.
Y si no, mira mi tanteo.
Bo! niño, "ohú" que mal te veo.
Tengo un trato, lo mío pa mi saco.

Hay que ser más buenos que los malos.
Dame mi virtud, quédate mis fallos.
Si me pasé con la sal, no tiene remedio.
Eso es lo que hago justo después de hacerlo.
Hombre mudo antes que ciego.
Ya sé que pedir socorro no vale pa na.
De pedir barril, haz el favor, pide uno lleno.
Lo mejor significa barrer en tu terreno.
Y si hay que sonar, pues sueno.
Son misiones en el cielo.
Así piso yo el suelo.
Así me quito el velo.
A tí lo que yo más quiero.

Estoy en la linea que da más mieo.
Aquí pa tocar no hacen falta deos.
Y si no, mira mi tanteo.
Bo! niño, "ohú" que mal te veo.
Tengo un trato, lo mío pa mi saco.

tengo un trato // la Mala Rodríguez.

Massa digressions. Es van acumulant sobre una taula, apuntades a l’agenda o emmagatzemades en alguna de les regions del cervell. Algunes no tenen ni la sort d’estar en permanent estat de latència.

Poques concrecions. Letargia continuada. Desbordat per inèrcies nosense i per un mal ús del temps.

Cada loco con su tema, el cuerdo con los suyos y el listillo con todos.

Però el punky no estava a Bloomberg Londres? O és que es connecten a internet de Bloomberg USA via satèl·lit? O potser fan servir circulaciosensesentit per calibrar quines seran les oscil·lacions de la borsa?

Estraterrestres!

Laberinto[ak]. Neska ederra. Zu.

M'agrada el soroll del fre de mà dels cotxes.

Hauria de començar sense falta a fer els retalls pertinents als diaris acumulats al passadís de casa. En sé d'una que sinó o a)em talla el coll o b)els llança sense contemplacions a les deixalles.

Estrangera d'ella mateixa. Les guerres maten.

#47

Ombres i llums. Caminant.

#46

Però molt reals, així es podrien sintetitzar els Processos Oberts de Terrassa. Féu hi un cop d'ull a la seva web.

Queda la marca. I l'empremta, el logo, la ditada, la cicatriu o el no res. Es van acumulant i mai deixen de formar part de nosaltres per més que no les vegem.

Espirals quadrades.

Crits en el silenci.

Per cap d'any vaig estar malalt. Per Setmana Santa torno a estar malalt. Així que faig una suplica agònica: Que aboleixin les vacances i les dates assenyalades! La salut és el primer!

Traçats.

#44

Primer un peu. Després l’altre. Així. Molt bé. Ui! Si caus, cul amunt! Caram. No ploris. No passa res. Apa, un altre cop. Primer un peu....

No ho pensava que acabaries ensenyant-me tu a mi. El procés d’aprenentatge el fèiem els dos i jo, ja veus, mirant al terra... pensant que mirava a l’infinit. I tu ara ets tan lluny que la meva mirada no t’atrapa. Tu pots volar mentre jo sempre estaré aquí, brut per la pols d’un camí sense sentit, un camí amb massa bifurcacions.

P.D. Marquinho, gusta de navegar por su interior.

Fent proves per la orla alternativa.

#43
Quand je me réveille, je rêve du paradis. Mais je ne suis pas sûr que tu y sois. Dans cette vie, je suis prêt à te perdre.
(sorkun, atetik)
Correction du texte: topo

#42

#41

#40

Con delay, pero acá tienen todos ustedes el cartel de Run Run Bunny, el filme que tuvo como demente asistente de dirección al primo Salvatore. Hasta ganaron algún premio en algún festival realmente freak, tipo el Fearless Tales de San Francisco.
Demasiados años ya sin vernos pero como me recordaste hace poquito, allá/acá estamos, allá/acá seguimos, sacando de nuestras cabezas las imágenes de dos pibes jugando en dos centímetros de nieve.

Supongo que no entraras en la blog en años, teniendo en cuenta que tardás un promedio de cinco meses en contestar el correo electrónico,que encima no la entendés... Da igual. Aquí queda la publi para que cuando estrenen por acá tengan unos cuantos fans!

Tac. Tic. Tac

Etiquetas: Tic

Igualats.

#38

Fins que les lletres se'm mengen.

Afrika aconsegueix eclipsar-ho tot. No li donis els teus ulls. Si voleu, la podeu escoltar aquí. La canço pertany a l'àlbum Toulouse, de Sagarroi.

Mati de producció improductiva (i 2)

Matí de producció improductiva.

:-)

Tarda de producció improductiva.

Foto: Carlos G.

El refranyer és savi. Diós los cria y ellos se juntan. Tothom té dret a 5 minuts de glòria no? Apa, no sigueu envejosos! Només va ser un minut de glòria i no m'estava tocant el cul ;-)

P.D. Potser la bella i la bèstia seria una expressió més adient que el refrany anterior!

Doncs el que esteu veient. Just davant de Mundorojo i just darrera de ...

#33

Zone L.

#32

Això sí que és un aeroport.

#31

Vells camins. Futurs camins.

# 30

Zone H.

# 29

La llum, la veig en la foscor.

#28

A vegades un meitat meva s'escapa, vol fugar-se. O potser és que una meitat meva no es vol moure, vol quedar-se. Dialèctica espacial en un cos fràgil.

#26

No demanar res. Donar-ho tot. [utopia]

Demanar-ho tot. Donar res. [realitat]

#25

# 24

#23

Change or die.

En aquest gener que està a punt d'acabar-se circulaciosensesentit ha vist com es construien dues torres bessones, que, està clarissim, també cauran.

#21

Desigual. Diesel. Dia D. VA [ÉS]ser.

#19

Fred? Deu ser que vaig poc abrigat.

Síntesi de la pel·lícula

a) A elles els mou l'amor
b) A ells els mou el sexe
c) Un s'avorreix ràpid de la parella que té
d) El què hi ha a fora sempre fa més goig
e) Saber segons quins draps bruts de la parella comporta problemes
f) Alguns d'aquests problemes no tenen retorn
g) Digue'm amb qui vas al llit i t'enduràs una sorpresa
h) Si vas a que et facin fotos i tens parella i la fotògrafa és la Julia Roberts ves amb compte

# 18

Doncs ja estàs tardant!

# 16

No pot ser que no n'hi hagi més.

Començar l'any amb angines i continuar-lo amb la grip... mala peça al teler.
Hi ha alguna cosa que no deu acabar de funcionar :(

angina f. [usat generalment en pl.] Inflamació de les membranes mucoses de l'istme de la gola i de la faringe. angina de pit Dolor constrictiu, localitzat a la regió precordial, que pot anar acompanyat d'angoixa i de sensació de mort imminent.

grip f. Malaltia infecciosa aguda i contagiosa, d'origen víric, que provoca febre, mal de cap, símptomes d'afecció a les vies respiratòries, etc., influença.

Fotos: Cande

Després d'una espera llarga que s'ha fet amena gràcies a la conversa amb la Cande [la "culpable" de que els meus cabells es facin una mica més curts i presentables, un fet, que d'altra banda ja sabeu que no és massa habitual], una professora que acaba de tenir el seu primer fill i una dona de la qual no us sabria dir l'edat, ha arribat aquell moment tan entranyable de mirar-se uns segons al mirall de la perruqueria sabent que en qüestió de minuts la cosa canviarà.

No em volia fer res especial però finalment, i seguint les recomanacions de la Cande, m'he fet uns reflexes vermells. Sí, la imatge que podeu veure més amunt és amb el gorro foradat que et posen per poder fer metxes amb el tint. Després del primer tall de cabells hem fet un parell de pentinats diferents, perquè pugueu votar quin us agrada més. Però m'he quedat amb aquella sensació de... potser que me'l talli una mica més, i la Cande (gràcies per la paciència!!!) m'ha esquilat una mica més. Més avall podeu veure'n els resultats.

I res, us he posat les tres fotos perquè pugueu opinar quin pentinat us agrada més.

Fitxa: Treball tècnic que consisteix en uns reflexes coure vermellós i treballat amb maji.contrast de l'Oreal, por que yo lo valgo! ;-)

Aquest ha estat el primer pentinat després del tall de cabells. Informal. Tot cap endavant, sense pentinar, uns per aquí, els altres per allà... és a dir, el meu [des]pentinat habitual.

Al final, però, me l'ha tallat més curt i aquest d'aquí a dalt és el resultat.

Cap vocació de perennitat. Com les fulles caduques. Créixer i desaparèixer. Deixar una empremta, un rastre i fugir. Fugir cap endavant. El cap de cadascú decidirà autònomament si allò que han percebut els ulls cal desar-ho al disc dur, al cervell. Caixa o faixa. L'escalada al carrer de Na Bastardes és complicada a segons quines hores i amb segons quin calçat. Dreta, esquerra i avall. Ben avall.

N'hi ha una de nova.

m'han acceptat la foto que els hi vaig enviar.

La podeu veure AQUÍ.

Si us fa gràcia participar-hi, entreu a la seva web i féu-hi una ullada. En aquesta subpàgina hi ha les instruccions sobre quines característiques formals i tècniques ha de tenir la foto i hi ha l'enllaç a la pàgina on es penja la foto [tarden de 24 a 48 h a penjar-la si has fet cas de les instruccions].

Avui a la tarda he anat al cine. La peli escollida ha estat El Maquinista. Dement actuació de Christian Bale. Però el més xocant ha estat arribar a casa encara angoixat pel film i veure el post anterior. Petit calfred. Només falta que avui somiï amb Peter Schlemihl i Dorian Gray.

#15

# 14

Tot és obvi. A posteriori.

Un dia dos bojos van volar. Sí. El riure era pur histerisme. L'histerisme que t'ataca quan saps que el buit t'espera.

Foto: Leo Ruffini.

Que us engreixeu de gust i que us portin molts regals. I sobretot que disfruteu a la família i a tota la gent a qui durant l'any teniu descuidada!

Salut

# 13

Encara hi he d'anar però passo més temps allà que aquí. Al final no serà necessari anar-hi. Somiar és de franc.

No fer res és molt.

#11

Salvador Llopart avui a la crítica televisiva de les pàgines salmó de La Vanguardia: [...]Si los anuncios son inevitables, como al parecer lo son, por estas fechas uno preferiría que le mintieran. Como siempre.

Però la publicitat té una funció molt social també. La destacava un peu de foto de la secció gente del mateix diari: Enrique Iglesias y Kurnikova se conocieron durante el rodaje de un spot. Llarga vida a la publicitat.

Quan l'he vist a la foto amb el collaret/gargantilla i la diadema ho he tingut clar: la mediocritat consisteix en no ser conscient dels límits d'un mateix, de no saber fins on es pot arribar. Pobreta, tothom li deuria dir que estava perfecte (sic). Si s'hagués mirat de forma racional al mirall cinc minuts abans de sortir cap "el dia més important de la teva vida" (una de les frases/eslògan que més han contaminat, hipotecat i desvirtuat les vides de tanta gent), segurament mai se m'hagués acudit dedicar-li un post. Bon (i antiestètic) Nadal hauria d'haver estat la dedicatòria.

#10

it's also important!

Lluny. Molt lluny d’aquí hi ha una paradís. Respon al nom de Estancia Rolito. Un lloc perdut en una de les illes més al sud del món. Què se m’hi ha perdut per allà? Doncs quatre persones encantadores. I juro que en aquest cas la distància no és un element distorsionador. El tiet Pepe, la tieta Annie, la cosineta Nunu, i el Cosinet Pin. Allà viuen, en un paradís. A Tierra del Fuego. Així la van batejar els seus conqueridors. Un paradís, com tots, que també té els seus inferns particulars. L’únic que us puc dir és que si per aquelles casualitats, la vida us porta a l’Argentina, feu un cop de cap, agafeu un avió, si teniu més temps la ruta 40(una de les carreteres més inhòspites sobre la capa de la terra) i passeu a saludar a la família González – Luna.

1. -No sé como era -dijo Ronald-. No lo sabremos nunca. De ella conocíamos los efectos en los demás. Éramos un poco sus espejos, o ella nuestro espejo. No se puede explicar.

Rayuela. Julio Cortázar. Capítol 142.

la innuit s'ha salvat.

# no comment

1) Sudade! Cheers! Norok! Salud! Chin chin! Nasdrovia!.... Jo dansk ut whiske sans tier unde toff in norway et su folenenm dar biote sur tor vags ein underer vamp!

2) Ari du hotza, haika mutil! non dago whiskeyaren? gora jaia noruegean! ole

# No comment

Tot i el fred, han arribat ritmes càlids. Buju Banton ha arribat com un huracà. El seu dens reggae està omplint cada racó de l’habitació. Proveu a escoltar Paid not played. He aconseguit sortir del bucle de drum & bass.

Merda. Retòrica buida. I no sap pronunciar les dates Merda. Ha passat 15 minuts tard. 1.15 dempeus. La gent és bruta, i no deixa els seients lliures per la gent gran. Merda. There’s no cinema. Merda. La germana fumant al balcó i jo esperant com un estaquirot a la porta, amb els pintors fent el gos. Merda. Us vam dir que no ens pintéssiu la superfície de fusta entre el marc i la porta amb aquesta pintura per metall, que aquesta pintura no és per fusta. Merda. Ni putu cas. Merda. Trucar al 4t 1a. Perdona que t’havíem dit que els hi diguessis als pintors que no volíem aquesta pintura. Merda. És que onze portes marrons i una amb pintura blanca no queda bé, Merda. Ens la rebufa. Tu et pintes les ungles amb titanlux?. Merda. No et posis així. Merda. És o no és? Merda. Ja els hi pots anar a dir, que demà m’han dit que ja estaran. Merda. Perquè no es carrega la bateria? Merda. Merda. Merda.

Na Presâo Lenine també fa drum & bass. Param, param, tash, tash, tirim, tim, tim, tashh, tash. Batería i baix. Sentint-me part del ritme.

No hi ha cap àrea de descans a l'autopista. Què estrany, n'hi havia indicada una a 200 km.

>> >>>

Ufffff. Putu vi + Putes birres + Putu gin tonic + putus whiskeys= Gran Nit/Gran Ressaca = Tarda de dissabte horrible.

Les esperes, les desitges i quan una comença a treure el nas, en surten unes quantes i t’aixafen sense pietat. Uns instants després, ja no les atrapes. I quan les fulles van caient ni les veus. I et vas decolorint.

Poc oportunes

Et pregunten [altres directament t’interroguen]. I dius no quan vols dir sí. Dius sí quan vols dir no. Ho medito i decideixo que faré A. Acabo fent B. Com més segur estic d’una cosa més pegues li acabo trobant. No n’estava segur doncs. Sempre a la deriva. Constantment agafant-me al primer salvavides que passa. I si provés a nedar?

Que s'acabi el tren. Que comenci la vida. Res més.

Els que em coneixen de la Pompi Harvard saben que només m'arrepenteixo d'una decisió del curs passat: NO HAVER-ME MATRICULAT A L'ASSIGNATURA DE CASTELLÀ AMB L'INCLASSIFICABLE ARCADI ESPADA. Bé. Lo hecho, hecho está (redundant) y nada lo cambiará (obvi).
Però tot i no haver-lo tingut, gràcies a tots vosaltres, és com si a alguna classe seva hagués assistit. Coses del bar.

Tot això ve a col·lació d'una foto que surt avui en alguns diaris i que crec que és un Oxímoron! Bush a la ONU.
Clar que... tractant-se de fotos, oxímorons i amb l'Espada de per mig, segurament no deu ser un bon exemple! No sé si existeixen els oxímorons fotogràfics!!!

El que si està clar, és que el contingut del seu discurs, parlant de conceptes com llibertat, democràcia i pau és un clar oxímoron si va associat a la paraula Bush.

Vaig posar la clau al contacte. Embrague, primera i gas. La veu de la Sorkun va començar a inundar cada racó. La cigarreta m'estava atacant al cervell amb una sensació de mareig subtil. Avinguda de les bases, carretera de Vic, carrer circumval·lació, passeig Pere III... Ni una ànima als carrers. Només quatre rodes i un espectre. Manresa le nuit noire.

La meva percepció del món ha augmentat en 6 x 6 centímetres quadrats. El món s'ha tornat pla, mate.

Avui m'he aixecat molt content. M'he imagina't que seria per la victòria del Barça, ahir, a Glasgow. O per què ja hem arribat a l'equador de la setmana laboral. Però mentre esmorzava m'ha vingut al cap que ben aviat, una amiga molts cops genial, sempre lúcida i a vegades impresentable... ben aviat estarà fent cròniques radiofòniques des del Festival Internacional de Cine de Donostia (17 al 25 de setembre). I això, per a una enamorada del cinema, és un regal com una catedral. Un chute de cine important.

I res. Desitjar-li molta sort, que em digui la freqüència per on escoltar-la, i dir als dos locus que van amb ella que s'ho passin molt bé també.

P.D. I si m'aconsegueixes el cartell de la imatge Paula, seràs la millor, millor!!!

>> >>>

Titular principal a la portada de La Razón en l'edició d'avui: "Dos de los autores del 11-M trabajaban en el País Vasco antes de la matanza".
Aquests de La Razón són molt hàbils. A on normalment posen Comunidad Autónoma Vasca o Vascongadas, avui deixen anar un País Vasco.

>> >>>

Si ahir ens vem assabentar que Espanya és el primer consumidor de cocaïna, cànnabis i èxtasi, avui, la Ministra Salgado ha alertat que Espanya és el segon país d'Europa amb més obesitat infantil. El país amb més nens obesos és... la Gran Bretanya. Precisament el país que ahir anava en segon lloc, darrera Espanya, en el consum de cocaïna, cànnabis i èxtasi.
Les dades que publicaven avui alguns diaris eren prou eloqüents en el cas de les drogues:

>450.000 consumidors habituals de cocaïna.
>761.000 joves de 14 a 18 anys han consumit cànnabis en els últims 12 mesos (NOMÉS JOVES!!!!!!).
>4,6% dels espanyols han consumit èxtasi en l'últim any (el 1996 només el 2%); extrapolant el % a la població espanyola, tenim que (càlcul que no sé perquè no sortia als diaris),1.800.000 persones van consumir èxtasi com a mínim un cop.

En definitiva, que els espanyols i espanyoles deuen ser els ciutadans de la UE que viatgen més...

Doncs bé, que Espanya s'equipara amb els EUA en el consum de cocaïna, seguida de prop per la Gran Bretanya. Serà que els ciutadans que formavem part del trio de les Açores vam haver de recórrer a les drogues per evadir-nos de tant en tant d'uns governants tan ...

Per cert, se m'ha acudit avui que potser el detonant de la mort, ahir, del primer crític de televsió d'aquest país, el mestre Josep Ma. Baget Herms, va ser l'estrena del programa La Granja.

Per què us en feu una idea, a la web del programa hi ha una secció que es diu últimas notícias. La últim parte deia que:

Empieza el día con alegría. Todos haciendo su tarea. Y Miss Play Boy les dice: "Mi obligación es que todas acabeis desnudas". Todos se rien cuando se oye a algún chico diciendo: "No voy a ser yo quien lo impida"

Les misèries humanes ja no s'han de veure a contrallum, des de fa un temps són televisades.

>> >>>

El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Rus, general Iuri Baluyevski, va afirmar ahir que Rússia té la intenció "d'atacar les bases terroristes a qualsevol regió del món".
El món s'assembla cada cop més al Far West. La guerra preventiva (a l'igual que els pistolers que disparaven primers per allò de: m'anava a disparar... m'havia de defensar) té adeptes declarats (pobres països de l'europa occidental que no poden fer el mateix!!! ). Tots volen ser sheriffs. Tots acabarem com els indis. Amb una bala entre orella i orella.

En aquesta cerca, en aquest camí, quantes cares podem arribar a mostrar de nosaltres mateixos. Moltes, però segur que menys que les que no arribarem a ensenyar mai.

>> >>>

Fa unes hores que ha mort un dels millors crítics de televisió d'aquest país, Josep Ma. Baget Herms, de La Vanguardia. Només dir que trobaré a faltar la seva columna a la part salmó.