circulaciosensesentit

El CINE OJO es “un medio de hacer visible lo invisible, claro lo oscuro, evidente lo oculto, desnudo lo disfrazado”

"Nosotros/as consideramos simplemente que lo esencial en el cine es fijar los documentos y los hechos, fijar la vida y los acontecimientos históricos''.

Dziga Vertov y el Cine-ojo

De alguna manera todo el movimiento documental de los Kinokis, el Cine Ojo, planteaba los principios que marcarían toda la historia del cine documental.
Kinoki, cine-ojo.

Vertov defendía a ultranza el seguimiento de los hechos que estaban ocurriendo en ese momento en la Unión Soviética como única opción para el registro de acciones, negando la posibilidad de reconstrucción o manipulación de los mismos con actores o acciones premeditadas.

El rechazo se extendía a la utilización de mecanismos ficcionales como podían ser la confección de un guión, la utilización de actores y actrizes, estudios, decorados, iluminación y todas las opciones disponibles del Cine de ficción tradicional.

La verdadera estructura de la película se elabora a partir de un largo proceso de montaje en el cual se deja de lado cualquier posibilidad de establecer un relato cronológico o lineal. En esta etapa del trabajo se establecen las verdaderas situaciones y relaciones entre temas, acciones, personajes, objetos con la permanente referencia y reflexión sobre el lenguaje y la tecnología fílmica. Es Vertov el que de manera pionera deja sentada la base de una praxis del documental como la construcción de un autor en que todas las opciones de puesta en escena forman parte de un sistema, que más allá de cualquier contenido, su forma es la que otorga el verdadero sentido al material o tema trabajado.

Cada dia s'aprèn alguna cosa nova [encara que sigui molt vella]. M'agradaria veure-la sencera però.

#73

...Entre tú y ese cielo
Donde libre es el vuelo...

Da monkey and papü in da näit.

us envio tota l'energia positiva que em queda (això sí, no sé si és molta o no) i us desitjo que pogueu treure el màxim rendiment a les moltes o poques hores que heu dedicat a estudiar. I que aviat poguem celebrar com ha de ser un retrobament ben sonat. Sense més, una abraçada ben forta per tothom.

marc.

#68

Scissors master class this afternoon after the afterhours. Una crack de l'art de la tisora.

#60

Good luck in tha radio my sister!

Si cliqueu aquí podreu veure a tamany ganso l'orla oficial dels pompi harvard journalists.

P.D. Si entreu aquí, podreu xafardejar totes les orles de Catalunya.

Tomeo y Sagarra.
No son primos,
pero si vecinos.
Amigos del escribir
y el beber. Eso si,
un buen whiskey, no
cosa cualquiera.

Ah! Lo olvidaba!
Comer para ellos
siempre es un placer.

Sempre que penso en la meva germaneta o en el pipe, hi ha associada la imatge mental (de forma més o menys explícita) d'una sabatilla com la de l'il·lustració dels Adbusters.

A una velocitat de vertigen. Ja hi sóc. La immensitat al davant. A partir d'ara la circulació sense sentit adquirirà nous graus que, segur, la faran encara més interessant. Acabo d'entrar al món real de l'incertesa i l'inestabilitat. Territori en què totes les seguretats s'esvaeixen, difonen i transformen. La jungla és aquí. A la cantonada del cap de setmana. Una altra vida comença dilluns. Sense fronteres temporals acadèmiques. Ni dates d’exàmens. Amb la única certesa que avui ja és és 1VR01F18. O potser 1VR01M18. Qui sap.

A por ellas! . Si tens problemes avisa'm i et vinc a donar un cop de mà!

[Avui, el company de la universitat que posa nom al post entrevistarà a les Destiny's Child].

... en forma d'anuncis no trets i trucada de l'anunciant de torn dient que no pagaran. Uns euros menys per LV per culpa d'un anunci que mai vaig treure i que s'ha fos amb el d'ahir. Que consti que no es va tractar de cap acció de sabotatge!

coses que passen.

No s'estan per brometes. Si veieu a algun dels seus membres (fàcilment identificables per les seves jacketes blue pilot) allunyeu-vos ràpidament. Avís per a navegants.

Els càntics d'Eto'o (pels quals ja s'ha disculpat aqueta tarda en una roda de premsa, un fet que el dignifica. No és molt habitual disculpar-se quan l'has pifiat), els hi han anat perfectes per no haver d'afrontar la realitat: el Madrid porta dos anys sense guanyar títols i aquest any han tornat a no complir els objectius que s'havien marcat. Que segueixin vivint dels records de títols passats mentre nosaltres ens mengem el present.

Ja he anat a comprar els cds per fer el compilatori fotogràfic:

Can Ramonet, la Dolce Vitta, 5/10 abril 2005 .

A veure si aquest dijous puc portar la primera remesa de còpies!

p.s. algú sap on coi venen sobres de paper individuals per cds. A Manresa no en tenen enlloc d'on he anat!

Segon dia de burocràcia a la UAB i a la UPF. Objectiu: incorporar els crèdits de lliure elecció de Ciències Polítiques.

Resulta que la persona que amb la seva firma dóna validesa oficial als certificats acadèmics personals només passa 1 dia per setmana a firmar els papers oficials. I es clar, com que a la Pompi Harvard de m... no en tenen prou amb un paper no certificat però que igualment té les notes de TOTA la carrera anterior i que te l'imprimeixen i tamponen a la secretaria de la UAB, toca't els ... i paga uns euros pel certificat quan l'altre és gratuït.

Total, que pots comprar i pagar el què vulguis (imagineu-vos el que vulgueu i encertareu) per internet, pots consultar fins a la sacietat les notes que has tret a l'últim trimestre, però per un simple tràmit entre universitats públiques separades per unes poques desenes de quilòmetres cal anar a buscar i portar físicament uns papers (això sí, reciclats, -com si el paper fos més ecològic que un mail!) que tarden una setmana a lliurar-te’ls i que els has de pagar. Té tela.

BURROCRÀCIA

P.D. Cal dir també que he tingut dos anys per fer el tràmit i diguem-ne que podria haver-me estalviat l'emprenyada d'avui.

Dia de burocràcia a la UAB i a la UPF. Objectiu: incorporar els credits de lliure elecció de Ciències Polítiques.

Ronaldinho.
Eto'o.

Ella ha penjat el seu cartell. Aquí va el meu. Ara només falta la versió del vikingo.

Navegant per la xarxa internet en aquest dissabte sense sal ni sucre he descobert aquest sinistre pistoler a sou de l'eje del mal. Ha estat només un segon, però suficient perquè se'm posés la pell de gallina i el cor a la boca. He fugit tancant de cop la finestra. M'estava perseguint? Ha estat casualitat la trobada?. Era realment un pistoler a sou de l'eje del mal o era un autèntic membre de l'eje del mal? Baff!

Proposta de logo (versió comprimida).

Proposta de imatge de marca (versió pols nord i sud)

Proposta de logo (versió completa)

Proposta d'imatge de marca [concepte].

Concert del copón a la sala New York del carrer Escudellers de BCN. I abans, per escalfar motors, ens passarem [Negra, vikingo i servidor] pel Califòrnia!

TIET Fèlix!

A la cartellera de La Vanguardia de la setmana del 29-abril fins al 05-maig, en l'apartat de novedades, es poden llegir les següents ressenyes. Pareu atenció a les paraules subratllades.

Una petita demostració del poder de l'eje del mal.

#49

Pin, puk, fuck!

Primers pinitos. Uns bordes per aquí, una pastilla per allà, futura bold, futura light... i estadillo per l'edició de demà. No us perdeu, però, el segon pinito, a la primera pàgina de societat. Aigües contaminades a Catalunya!

Ahir per fi vaig conèixer als integrants de Corzega lab 3.4. Al seu menjador-high-tech-where-is-the-sofa? hi ha rises por doquier, wifi pirata, vídeos liberals, agitprop pepero i un bon rotllo general de la hòstia. Ara bé, si els susodichos integrants d'un dels col·lectius destinats a marcar empremta en el mundillu de la psicologia tinguessin un OJO DE BUEY... ja seria la bomba. Però temps al temps. De moment, aquesta demanda tan mediterrània serà portada per aquests bloggers de nueva cuña a la pròxima reunió de veïns.

Ke pasa nengh! Esta noche Castefa arderá nengh! Subidón!

Pase lo que pase, siempre nos quedará el eje del mal!

Porqué emborrachasteis a Juanolo??? Ni lo vimos, ni ganamos!

Day and night.

Il·lustració: per votació popular...ARIZA A LA PISCINA!

Black & White

White

Black.

#45

Els seus filets, interlínies, capitulars, tipografies, destacats, subtítols, infogràfics s'han quedat com la noia de la foto. Mig espantats, mig expectants. Un servidor serà el nou becari de l'àrea de disseny! Filets, interlínies, capitulars, tipografies, destacats, subtítols, infogràfics... prepareu-vos!

Jugant a fer orles.

No aneu fins a Vallparc a peu. Agafeu el minibus. La salut us ho agrairà.

Algú recorda el jersei?

P.D. Germaneta, he decidido que voy a comprar no 4, sino todos los showarmas ke vendan. Ya sabes, por lo de la oferta de compras 2, y una germaneta de regal!

Trip to St. Pere de Ribes.

#39

Velles cançons i-podejades

Sou legió! Entre tots i totes ho aconseguirem!

Serà gran, molt gran.

QUE BUENO QUE LLEGASTE! BRAVO PIBE! SEGUÍ ASÍ!

Lo gonzo fue sobre todo la construcción del espectáculo y su narración acharolada. Por supuesto Thompson no inventó el periodista que se proclama el amo de la pista (y si es el boxeador, bum, bum, golpea que es un primor). Años antes la senyoreta Irene Polo ja ens havia explicat com va lograr que l’entrevistés el senyor Cambó. Pero lo hizo en bravucón, Thompson. Hubo un tiempo en que nos gustaba ver cómo un periodista humillaba a las azafatas (de Nixon) y cómo nos lo contaba. Es extraño, pero así es la vida. Es muy probable que la vida sea obra de especialistas llegados de otro planeta.

Escrit avui. Per ell, l'Arcadi Espada.

#35

Pa que se deleite el topo!

# 27

Un projecte editorial s'està començant a gestar. Ya ves!

Després de ballar sense treva durant 5 hores. La nit en què vaig descobrir que per ser Dj mestizo cal un jersei esportiu. Un jersei d'aquests moderns. I per quan la calor apreta, una samarreta sense mànigues i els braços plens de tatuatges. I no mirar massa al públic. Un públic que d'altra banda tampoc el mirava massa. Bé, directament no el mirava. Potser ell també va quedar k.o.

# 22

L'ull ho veu a. La camera ho veu b. Què dec veure jo?

El que va donar la idea ja sabeu qui és. Sí, aquell que s'ha afeitat el bigoti.

Borrasques, les terres de ponent, boira que al migdia toca el dos, lleuger increment de la temperatura, romandrà igual, bon vespre, dissipar-se, dia assoleiat, abundants nevades...

Tot això i més a l'informatiu del dijous 4 de febrer. A TV POMPI HARVARD, of course.

Una mica d'aire siusplau.

Foto: Francesc S.

Hi ha hagut algunes mirades fugisseres més. Llegia El Código Da Vinci. Després de Terrassa s'ha posat les ulleres. Ella ha seguit viatge. Quan he baixat del tren, m'he girat per mirar-la per últim cop i m'estava observant.

I el cabró entra tard. O abans. O se'n va abans de temps. I això que sembla tonto [tarda dos segons o tres a pensar]. Però bé, ha estat divertit. Això sí, arribar a les 10.45 a casa no ho és tant!

Espero que t'agradi :-)

Vamos, vamos ARGENTINA!!!!

Com vaig disfrutar ahir. Hehehehe. Era més que evident. En un partit de costellada qui havia de guanyar... doncs els REIS DE L'ASADO.
Per un partit a l'any que fa la "selecció", i sabent que és de costellada, qui és el capullo que va triar als reis de la carn com a adversaris?

Vamos, vamos Argentina!

La Nación: Sin ninguna de sus principales figuras (Xavi, Iniesta, Tamudo, Puyol, Guardiola??? y Cesc), el combinado catalán resultó un oponente descolorido y, por momentos, hasta ingenuo.

A veure si l'any que ve trien un rival de l'alçada. Prou de fer-se els trencapins!

R_E_S_A_C_A?

:-)

Jo sí.

A saber com es demostra. Potser amb una Remington. Encara que la tintada diu no sé què d'uns articles i d'unes sentències d'un tribunal dit constitucional. A saber.

No sé si sóc l'únic que no ha pogut consultar les dates d'examens a l'usuari de la pompi, però si entreu a aquesta pàgina (primer cop que hi entrava) podreu consultar dia i hora de les diferents assignatures.

han vist la llum. Una abraçada per tots quatre i animus!

Anava d'aquesta guissa pel Màgic, al més pur estil Fashion people in Razz!!!

Si les haguéssin vist la família...

No ho escampeu massa, però els que tallen el bacallà també creuen que blanc i negre + color és una aposta "original", "arrisacada" i que "val la pena tirar endavant". Mentrestant, n'hi ha algun que opina que d'això se n'ha de dir "manipulació". Per gustos existeixen els colors... + el blanc i negre!!!

[142] Escrito por: marquinho - 30 Noviembre 2004 12:03 AM

[10] Escrito por: Jimmy - 29 Noviembre 2004 11:59 AM
España es un país esencialmente bilingüe (castellano y catalán. Bronce para el gallego. Euskera, diploma olímpico). Esto es así.

Bé. Bilingües són Catalunya, Galícia, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Basc, Navarra, alguns indrets de l’Aragó i alguns altres pocs d’Astúries i Lleó (espero no deixar-me’n gaires). Bilingües si ens referim al bilingüisme de llengües “espanyoles”. Perquè els que dominen dues llengües del tipus següent (català/valencià/balear/xava i castellà; gallec i castellà; gallec i castellà; aragonès/català/castellà –aupa chorche!-, etc,), no són (malauradament) tots els ciutadans d’Espanya ni (malauradament) tots els habitants dels territoris esmentats. Si a més hi sumem l’anglès o el francès... Així que no faltem a la veritat Jimmy. Si de cas hauries de dir Algunas partes de España son esencialmente bilingües. Molts en som un exemple en la nostra vida diària. Cosa que no molts poden dir.

Després de gairebé dotze mesos, he fet el debut al blog de l' Arcadi.

Quan entres a l'usuari de la web de la Pompi hi ha des d'avui l'enquesta d'avaluació dels professors. Que no els hi passi res a alguns dels professors... perquè, com en les enquestes que passen per classe, es poden deixar comentaris.

Si entres tu, marxo jo... (profe d'ordenament jurídic dixit). Jo, diligentment, he fet mitja volta i he tancat la porta amb més força del que és habitual. L'hi ha explotat a la cara. La que es vanagloriava de tantes coses, de facto, una dictadora pèssima.

Abans però, he obert la porta del lavabo de l'entrada de la Pompeu Harvard (a la dreta) i he mig xocat amb un cos baixet i rabassut, que ha fet un gest automàtic de retrocés. Baixant la vista he pogut comprovar que era... JORDI PUJOL, i ràpidament l'he agafat amb les dues mans pel braç dret, una mica més amunt del colze i li he dit: -no passa res president. I com ha resposta he obtingut un riure del molt honorable. Després, obrir l'altra porta ha tingut una sorpresa més desagradable.

Marca

EL PRINCIPIO DEL FIN

++ El Barcelona goleó 3-0 al Real Madrid en el clásico. La pifia de Roberto Carlos y Casillas permitió la venganza de Etoo y un recital de los azulgranas.

++ El Barcelona se merienda al Real Madrid

As

3-0. Cambio de Ciclo.

El Mundo Deportivo

PALIZA

++ 3-0: Baño histórico
El Barça goleó a un Madrid que se vino abajo tras el primer gol y no remató ni una sola vez sobre el marco de Valdés

++ Pi,pi. Llega el enésimo mensaje al móvil: “Nadie juega como el Barça, nadie en el Barça juega como Ronaldinho”. Es de Alberto Polverosi, uno de los más grandes periodistas de Italia.

Sport

¡TOMA MADRID!

++ EL BARÇA HUMILLO A LOS BLANCOS CON UNA GOLEADA

++ Fue una noche soñada. Una victoria completa, gran fútbol, goles, y el eterno rival hundido, humillado y derrotado.

++ Sostenía Florentino Pérez, presidente del Real Madrid, que nunca había visto un Barça tan fuerte y con tanta ambición.

Gazzetta dello Sport

Liga, il Barça annienta il Real

++I blaugrana dominano la supersfida spagnola che finisce 3-0 con i gol di Eto'o, Van Bronckhorst e Ronaldinho su rigore. Catalani a +7 sui madridisti.

L'Équipe

BARCELONE, CAPITALE DE LA LIGA

++Le FC Barcelone a largement battu le Real Madrid (3-0), samedi, lors du sommet avancé du Championnat d'Espagne. Il a sept points d'avance sur les "Merengue". Valence et La Corogne refont surface, avec deux victoires 2-0 à l'extérieur, à Malaga et Villarreal.

++Le FC Barcelone a prouvé au Real Madrid que les événements de la dernière journée - première défaite du Barça, carton du Real - relevaient finalement de l'anecdote

El Punt

Simfonia blaugrana (3-0)

Avui

Lliçó de futbol

++El Barça imposa la seva llei davant el Madrid
++Els blaugranes, amb gols d'Eto'o, Gio i Ronaldinho, esborren els blancs i donen un cop d'autoritat a la Lliga

El Periódico

Un Bany

La Vanguardia

Fantástico Barça

++El equipo azulgrana vence con autoridad al Madrid en un partido eléctrico

El Mundo

Eto'o destroza al Real Madrid que no le quiso


La Razón

3-0: El Madrid cae ante un Barça arrollador

El País

El Barça se divierte y golea al Madrid

No sé si aquest any el Barça guanyarà algun títol o no. Però de moment, estem disfrutant. I això, ja és molt, vistes les últimes temporades. 3 a 0!!! Quan toqui fer mala cara, la farem.

A) És el disseny dels destacats que interrompen els texts de la "Revista" Ment & Cos o Mente & Cuerpo, (depèn de si ets matí o ets tarda. Tanta cagarela amb que les dos parts formaven part d'un mateix tot i resulta que es fan portades diferents, etc. etc.) i que fem en una assignatura denominada amb molta pompa Taller de Premsa. Està fet pels becaris = toca fer-ho així.

B) És el disseny que vaig proposar dijous per les entradetes d'aquesta revista (que és un resum de la peça informativa que va abans del text).

SINOPSI: resulta que B) segons el criteri de la becaria és un disseny tipus El Periódico, que és un element massa de disseny, que no aporta res, que el troba infantil i que ni de broma es posarà a la revista.

Del què es dedueix que el disseny A) de destacats proposats per ells és molt funcional, seriós, adult i totalment necessari per al "lector". Quan hi penso encara em sulfuro. Semblava bona noia...

MORI LA DICTADURA DEL PROFESSORAT I DELS BECARIS DEL TALLER DE PREMSA. MORI EL FALS TALLER DE PREMSA. MORI LA PUTA PRIMERA LLETRA DEL DESTACAT EN COLOR I EL FILET CENTRADET!

VISCA LES IDEES DEL POPULATXO! VISCA EL TEMPTEIG ERROR! VISCA ELS >>! VISCA L'APLICACIÓ DELS NOSTRES CRITERIS JA QUE PAGUEM UNA PASTA PELS CRÈDITS COM PERQUÈ NO POGUEM FER EL QUE ENS DONGUI LA GANA EN UNA ASSIGNATURA SUPOSADAMENT CREATIVA!

Uffff, estic molt exaltat. Arghhhhhhhhh!!!!!!!!

Ja tenim la partida de naixement de D.S.LL, la dels seus fills D.S.G (nascut el 21-II-1976), i X.S.G. (nascut el 26-VII-1980). Partides, aquestes últimes, on consta que la dona de D.S.LL, es diu Josefa G.L. nascuda a Badajoz el 17-XII-1955 i que es van casar a Argentona el 8-VIII-1975 (Allà, doncs, hi haurà la nota on consti que es van divorciar també). A més a més, i malgrat que sigui d'un cert mal gust, també tenim els paper que acrediten que el seu pare, D.S.S. va morir el 22-XII-2002 i que la seva mare va morir, segurament de tristesa, dos dies més tard, per "Nochebuena", el 24-XII-2002.

Així doncs, comença a funcionar l'asuntillo!!!

P.D. El registre civil de Vilassar de Mar està... a Vilassar de Mar. A Mataró encara riuen!

En paraules d'una veïna del poble: sempre sembla que vagi molt despistat, però... la meitat del poble és seu!

Valentí Gómez, president de l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil, podrà anar a dormir avui més tranquil. Ha mort fa poques hores Joan Ramon Mainat. El "pare" del "terrorista espiritual" (en paraules de Gómez) Xavier Sardà.

Un va circulant-sense-sentit per una festa qualsevol. I sent crits. Es gira. I descobreix que la cotorra de Comunciació Audiovisual de la Pompeu Harvard ha anat a la mateixa festa que ell. Però no només ell. També hi havia... la mítica dona/número de la facultat. LA NÚMERO 15! Així l'havien batejat Desde mi planta, Ilustrados i l'a dalt firmant al setembre/octubre de 2003. I un torna a constatar aquella màxima que diu de noche todos los gatos son pardos.

Avui, primera derrota del Barça a la Lliga. Però tranquil·litat. Només és per donar una mica de vidilla a l'asuntu. Que d'una altra forma seria molt avorrit.

En tercer lloc, també xoca el disseny obsolet de l’Avui. Un disseny que va sortir a la vegada que el deEl País. però que a diferència d’aquest últim, no passarà a la història. Per últim, apuntar que el model lingüístic que feia servir el diari era més literari que estàndard. Car, eren uns altres temps.

Ingredients :

- 700 grams de diari, o per defecte, 400 grams de revista.

Preparació: Si es vol que la truita surti perfecte, s’hauran de seguir 8 passos.
Tallar amb un ganivet de gaucho els titulars. Amb força, però amb precisió. Després, agafar la resta del diari o revista i començar a ratllar. El típic ratllat de seccions informatives i pàgines que ocupen, etc.

Com que segurament ningú té ganes de perdre el temps, hi ha un mode alternatiu i ràpid (bé, ràpid, ràpid, potser tampoc) de fer la Omelette a la Guillamette: s’agafa l’ingredient principal (l’únic) i es desmenussa. Com que et sembla que t’has equivocat en els passos, consultes als veïns. Com que tots et diuen una formula diferent per arribar a la truita, el millor és posar els bocinets al minipimer i resar perquè el catador M.M. digui:- bé, és estranya la Omelette a la Guillamette, però té un gustet... no sé, no està mal.

Magazine de La Vanguardia d'avui. Pàgina 34, foto dels reis amb els prínceps durant les vacances que van passar a Mallorca aquest estiu. Fixeu-vos en la bossa que porta penjada del braç esquerre la Reina Sofia. Sembla una bossa de tela. I estampada sobre aquesta, tres franges verticals de colors vermell, groc i ... morat!. La bandera REPUBLICANA, posada de canto i penjada del braç ESQUERRE de la REINA. Molt sospitós.

>> >>>

La foto forma part de l'article "el año de la princesa", firmat per la Mariángel Alcázar. L'article és un constant ensabonar a la senyora LetiZia Ortiz. El millor, però, la frase final: Aunque Letizia Ortiz Rocasolano, llamada a ser la reina Letizia, cuenta con un activo de incalculable valor: el amor que le profesa el Príncipe, que le trata como a una reina..

# Moment fan

A 1/4 de cinc de la tarda estava esperant a la porta del Palau Blaugrana. Una mica nerviós, perquè no dir-ho. La cita era a 2/4. Un piti consumit compulsivament. Els peus no podien parar quiets. El cap menys, mirar a l’esquerra, mirar a la dreta. S’hauran perdut? M’hauré equivocat d’hora? Un altre piti. Mentrestant, començava a veure’s ambient de partit –encara que fins ahir no sabia quin era aquest gastat ambient de partit-.. Però, i en síntesi, consisteix en a) seguidors de l’equip contrari buscant desesperadament entrades, b) estudiants de la UB de camí cap a casa o de camí al metro i c) bufandes i gadgets blaugranes per un tubo. Trucada a desde mi planta. Tate. Estava esperant a un lloc equivocat. M’espero i entrem a la recepció del Palau. Un conserge tratjat (res a veure amb el del Ricoh Manresa) ens atén amb diligència. Al cap de 5 minuts arriba el fotògraf. Sortim, i donem la volta al Blaugrana. El cap de premsa del Barça de bàsquet, Oriol Bunsoms, ens ha dit que entrem per una rampa que condueix a la zona de vestuaris. Sense cap mena de problema, entrem, i se’ns acudeix d’entrar a la pista, on el Barça de Joan Montes està acabant l’entrenament, amb un exercici de 4 x 4. Dueñas, Navarro, Sada, Van der Hare, De la Fuent, Grimau... i Bodiroga. Dos minuts després, un dels membres de l’staff tècnic ens diu de manera educada que si podem esperar-nos fora. Cap problema. Faltaria més.
Finalment vam poder entrevistar al preparador físic, Miguel Clemente. Un home de caràcter fort i de discurs ampulós. Feiem les nostres preguntes i ell responia una mica el que li semblava. Després de fins a tres avisos se’ns acaba el temps.
El fisioterapeuta, Toni Bové, va resultar una persona més entranyable. Pròxim i sense gaire “vacileo”. Llastima que vam tenir menys temps i que no portavem masses preguntes dirigides a ell. Tot i això ens va donar uns quants titulars per Ment & Cos.
Complert el cupo de tècnics era el moment d’entrevistar al Roger Grimau. Abans, però, moment fan de desde mi planta i d’un servidor. Per la patilla, foto dels dos amb Dueñas, i meva amb Bo!-di!-ro!-ga! (espero que la pogueu disfrutar en pocs dies).
En l’ampli passadís que connecta les catacumbes del Palau els jugadors d’hoquei patins del Hormipresa Igualada (van perdre 5-0 amb el Barça) mostraven curiositat per les dimensions dels jugadors de bàsquet que es dirigien al seu vestuari.
Era el moment de fer les fotos al Roger Grimau des de la pista, però se’ns va escapar i el fotògraf i cap de la secció de medicina esportiva va haver d’improvisar menys de mitja dotzena de fotos en unes condicions precàries. Havien tret les cistelles, els de hoquei donaven voltes pel parquet i el jugador estava nerviós perquè havia d’anar a la sala de vídeos a veure quatre imatges del rival de demà a la Eurolliga. Però van sortir unes fotos molt dignes.
Roger Grimau va demostrar que a més d’un excel·lent jugador, és una persona molt recomanable per entrevistar. Facilitat de paraula, humilitat i sinceritat. Vem tenir 12 minuts. Suficients.
Des de mi planta va proposar d’esperar un moment per agrair les facilitats que ens havia donat en tot moment el cap de premsa. I, oh! sorpresa! Surt del vestuari agitant una entrada pel Barça-Milan. Els ulls ens van sortir d’òrbites. Teva? Meva? Sorteig. Mmmmmm, el 3. No. Mmmmm, el 4. TEVA!!!! desde mi planta havia encertat el número. Doncs.... me la va regalar! El meu primer partit del Barça! I de Champions! I contra el Milan! I sense merèixer-ho! Encara a hores d’ara no sé què dir. El que si sé és que la gent que em rodeja és sempre de p... mare. Cosa que jo no puc dir molts cops de mi. Trist, però cert.
La resta més o menys ja l’heu anat sabent (eufòria, afonia i catàrsis davant una obra d’art anomenada Barça 2, Milan 1). I si no reclameu que us en faci cinc cèntims, que ho faré encantat.

El que us anunciava fa unes hores ja és una realitat, a veure si endivineu qui s'ha unit al club...

CHARADA

Avui, [sinó hi ha cap contratemps] apareixerà a la xarxa una sorpresa que pot adquirir dimensions estratosfèriques en molt poc temps. Si més no, segur que [com diuen la penya cau d'aquí a Manresa] xalarem d'allò més!

Estigeu atents a circulaciosensesentit

He estat un dels individus del col·lectiu pompi-harvard que ha acudit a l'obra Danza con me del Teatro de los Sentidos, branca Itàlia. Malament no ho vaig passar. Molt bé tampoc. Et fan jugar a un joc on les regles les posen ells. Un joc injust. Estan en una posició de força.
Perquè no t'expliquen de què va abans d'entrar-hi? Perquè no va tothom amb els ulls embenats menys un que vagi dirigint el cotarro... No sé. Però clar, tu sempre pots guarnir qualsevol acció amb la retòrica que vulguis: ampul·losa i grandiloqüent o discreta i humil. I després...
Com deien aquells... me l'imaginava més gran!!! És la meva opinió però. La opinió d'una persona que dissabte assistia per...TERCER COP a un teatre. Així que desconnec totalment aquesta art. Així, m'agradaria saber la opinió dels que hi vau assistir (Edurne, Paus, Mer, Júlia, Txell, Sílvia...).

He perdut l'estuig!!!! Sí, aquell que queia a troços. És d'una alt valor sentimental (ha fet EGB, ESO, Batxillerat, Ciències Polítiques i 1r de Periodisme). Algú se l'ha trobat? Merda!

Tant sentir a parlar avui de la impremta de Gutemberg, de l’artesanalitat del procés, i tenint en ment (com a sentiment de culpa més aviat, què hi farem, una ha rebut l’educació que ha rebut!) que el 29 del mes passat vaig fer campana de l’assignatura que dirigeix el decano Guillamet, li he demanat els apunts no presos quan tocava al Víctor Llopart. I en comptes de recórrer a un d’aquests invents que a un li faciliten les coses, he decidit que els passaria a net, a mà. Com passava amb la impremta de marres, un ha patit uns costos (temps perdut desxifrant la cal·ligrafia del subjecte esmentat anteriorment, cost d’oportunitat de gratar-me-la una estona, cost d’oportunitat d’estar fent alguna cosa més interessant). Això sí, la satisfacció del pecat redimit és inenarrable. Ara mateix vaig a llegir-me les cronologies de l’Aula Global. Bé, vaig a donar un volt i ho medito millor. Tampoc es tracta de ser pontificat.

"Clos me ha ofrecido el Fòrum: ya veremos". Són paraules de l'alcalde de Lisboa, Antonio Carmona, en una entrevista a la Contra de La Vanguardia. Clos busca un segon comprador. Hauran de pagar copyright al molt honorable?

En l'edició d'avui, el diari La Vanguardia ens obsequiava en la portada amb aquest titular a tres columnes: Más de 60.000 personas debatieron en el Fòrum. Noooo!!! Mentida! No s'hi val a confondre als lectors. Casasús, volem una rectificació.

El que si que és correcte és un dels tres subtitulars i que resa: Los 141 días de diálogos congregaron a 2.300 ponentes.

El segon: El recinto del Besòs cierra superando los tres millones de visitas. Sí, en concret, 3.300.000 (amb milers d'entrades gratis, i molt per sota dels 7.000.000 anunciats inicialment, o dels 5 que van pronosticar més tard, quan veien a venir que s'enganxarien els dits amb l'assistència).

El tercer subtitular: "Hemos sido el punto de mira cultural del mundo", dice el Príncipe. Noooo!!! Però què diu? Encara està a la parra el paio.

Avui s'han oblidat de fer periodisme, i com ha passat amb tots els macroesdeveniments municipals de la ciutat comtal, han fet propaganda.