circulaciosensesentit

El que va donar la idea ja sabeu qui és. Sí, aquell que s'ha afeitat el bigoti.

# 22

L'ull ho veu a. La camera ho veu b. Què dec veure jo?

#23

Change or die.

A vegades és sinònim de marxar.

Després de ballar sense treva durant 5 hores. La nit en què vaig descobrir que per ser Dj mestizo cal un jersei esportiu. Un jersei d'aquests moderns. I per quan la calor apreta, una samarreta sense mànigues i els braços plens de tatuatges. I no mirar massa al públic. Un públic que d'altra banda tampoc el mirava massa. Bé, directament no el mirava. Potser ell també va quedar k.o.

# 24

#25

#26

No demanar res. Donar-ho tot. [utopia]

Demanar-ho tot. Donar res. [realitat]

Un projecte editorial s'està començant a gestar. Ya ves!

# 27

#28

A vegades un meitat meva s'escapa, vol fugar-se. O potser és que una meitat meva no es vol moure, vol quedar-se. Dialèctica espacial en un cos fràgil.

# 29

La llum, la veig en la foscor.

# 30

Zone H.

Agafem l'Sputnik i anem a visitar l'univers. Tampoc deu ser tan gran. Segur que els llibres exageren.

#31

Vells camins. Futurs camins.

#32

Això sí que és un aeroport.

#33

Zone L.

Doncs el que esteu veient. Just davant de Mundorojo i just darrera de ...

Foto: Carlos G.

El refranyer és savi. Diós los cria y ellos se juntan. Tothom té dret a 5 minuts de glòria no? Apa, no sigueu envejosos! Només va ser un minut de glòria i no m'estava tocant el cul ;-)

P.D. Potser la bella i la bèstia seria una expressió més adient que el refrany anterior!

#34

Algú es va atrevir a dir-li que assenyalar amb el dit és de mala educació?

Tarda de producció improductiva.

:-)

Matí de producció improductiva.

Mati de producció improductiva (i 2)

Va passar ahir per Manresa. Al Vermell. Projectant imatges creades per ell, posant bases electròniques i tocant, juntament amb un altre músic, guitarres que a estones sonaven rockeres, a estones pop, a estones hardcoretes, rumberes... Interessant exercici artístic i d'evasió creativa per part del músic d'Irún. Imatges d'arreu i d'enlloc. Sons agressius i sons amables. Cassettes que es reprodueixen. La Xina. L'1 de maig a Berlín o vaixells pirates.

Però sobretot, és un exercici visual-musical que atrapa a l'espectador, que el situa en constant desxiframent de la densa xarxa de símbols que configuren un interessant projecte. En fi, deixem-nos de rotllos. Va ser una nit d'aquelles en què se sentien molts: "hòstia, està guapo això", "com mola" o el ja clàssic: "està currat".

#35

Pa que se deleite el topo!

No us el perdeu!

El diumenge a la nit es va suicidar Hunter S.Thompson, autor de Por i Fàstic a Las Vegas o d'Els àngles de l'infern. Es va disparar un tret al cap. Descansi en deliri.

gonzo attack

Lo gonzo fue sobre todo la construcción del espectáculo y su narración acharolada. Por supuesto Thompson no inventó el periodista que se proclama el amo de la pista (y si es el boxeador, bum, bum, golpea que es un primor). Años antes la senyoreta Irene Polo ja ens havia explicat com va lograr que l’entrevistés el senyor Cambó. Pero lo hizo en bravucón, Thompson. Hubo un tiempo en que nos gustaba ver cómo un periodista humillaba a las azafatas (de Nixon) y cómo nos lo contaba. Es extraño, pero así es la vida. Es muy probable que la vida sea obra de especialistas llegados de otro planeta.

Escrit avui. Per ell, l'Arcadi Espada.

QUE BUENO QUE LLEGASTE! BRAVO PIBE! SEGUÍ ASÍ!

Simone Simon, l'actriu que va protagonitzar The Cat people (Jacques Tourneur, 1942) ha mort a l'edat de 93 anys. A la selva descansi.

#36

Que ràpid que arriba cada final de mes. L'escataineig de la gallina pot arribar a fer-se insuportable. Deu ser per què va caure dins un Pou i la seva veu s'amplifica més del necessari. Però demà la penso desplomar sense pietat.

Afrika aconsegueix eclipsar-ho tot. No li donis els teus ulls. Si voleu, la podeu escoltar aquí. La canço pertany a l'àlbum Toulouse, de Sagarroi.