Començar a sentir que et vas amotllant mentres busques situar-te en un punt intermig entre el què volen i el què vull. Començar a sentir que tampoc ho faig tan malament. Començar a aprendre a confiar en un mateix. Començar a apropar-se perillosament als 24.
Ells i elles van poder sobreviure, ell o ella, per exemple, no. A Hiroshima van morir 140.000 persones. Tres dies després van morir 70.000 persones a Nagasaki. Després per culpa de les radiacions va seguir morint gent. Han passat 60 anys. EUA assassins.
Imperceptible. Un lleuger bri d'aire acariciant el palmell de la ma esquerre mentre una subtil sensació d'ofec es clavava a l'ànima. Els ulls vidirosos per dins i vermells per fora. Moltes línies rectes al cap apuntant a qualsevol lloc. Perdent-se la majoria.
Este Blog ha sido creado con Blogia.
Ver derechos de autor
.
Estadísticas.
Admin.
[Blogia colabora con 1001 relatos.]
#67
... que vaig sortir de la panxa de la meva mare!
Como mola el periodismo en agosto.
Paciència. Demà tindré més sort. La fotografia...
#68
Projecte immediat: PJ_set_05
Delicat.
Pleurer a la banlieue. Tout les jours. Et mourir sur le coup.
Pleurer. L'histoire se répète.
