#44
Primer un peu. Després l’altre. Així. Molt bé. Ui! Si caus, cul amunt! Caram. No ploris. No passa res. Apa, un altre cop. Primer un peu....
No ho pensava que acabaries ensenyant-me tu a mi. El procés d’aprenentatge el fèiem els dos i jo, ja veus, mirant al terra... pensant que mirava a l’infinit. I tu ara ets tan lluny que la meva mirada no t’atrapa. Tu pots volar mentre jo sempre estaré aquí, brut per la pols d’un camí sense sentit, un camí amb massa bifurcacions.
P.D. Marquinho, gusta de navegar por su interior.
.