Va passar ahir per Manresa. Al Vermell. Projectant imatges creades per ell, posant bases electròniques i tocant, juntament amb un altre músic, guitarres que a estones sonaven rockeres, a estones pop, a estones hardcoretes, rumberes... Interessant exercici artístic i d'evasió creativa per part del músic d'Irún. Imatges d'arreu i d'enlloc. Sons agressius i sons amables. Cassettes que es reprodueixen. La Xina. L'1 de maig a Berlín o vaixells pirates.
Però sobretot, és un exercici visual-musical que atrapa a l'espectador, que el situa en constant desxiframent de la densa xarxa de símbols que configuren un interessant projecte. En fi, deixem-nos de rotllos. Va ser una nit d'aquelles en què se sentien molts: "hòstia, està guapo això", "com mola" o el ja clàssic: "està currat".
.