circulaciosensesentit

De vacances, però informat. Això si, únicament a través de la premsa (que comprava de tant en tant i llegia quan em venia de gust). No he deixat que cap ona catòdica m’envaís el cervell. Ni les del Asian Tour del Barça!!!

a)
Tots som una mica més cecs. A principis d’agost va morir Henri Cartier Bresson. Tot i que ja feia molts anys que havia abandonat la fotografia (com a mínim de cara al món que ell tant va fotografiar) HCB ha deixat, per a qui el vulgui veure, un llegat ingent d’imatges. De personalitats que han marcat el segle XX i de la gent anònima que l’ha gaudit i patit. Totes, però, amb una mateixa característica: la captació d’un instant real, efímer. És per això que les seves fotografies són artístiques i sobreviuran al desgast del temps.
Observar, observar i observar.
Esperar, esperar i esperar.
Res més.
Els seus ulls i la seva laika feien la resta.

b)
Un dels actes de l’agenda política per aquest estiu de l’Ajuntament que ha dissenyat el Fòrum 2004 de la pau, la solidaritat i la sostenibilitat ha estat el desallotjament de la HAMSA. Sembla ser que el think-thank de l’alcalde-imbècil-il·lustríssim sr. Joan Clos va tenir la brillant idea que la millor època de l’any per fer el desallotjament era l’agost. Ciutat mig buida = poca repercussió i mobilització ciutadana, van pensar. Dit i fet. De nit, valents, van entrar. Amb nocturnitat i alevosia. Un modus operandi molt propi dels qui saben que no tenen la raó. La llei sota el braç si. La raó, no.

c)
A la portada del dimecres 4 d’agost de La Vanguardia, el següent titular: Los Príncipes deciden que su primer hijo nazca en un hospital público. Ohhh!!!!!!!! La reialesa en contacte amb la plebe. Després de casar a l’hereu amb una noia de sang vermella, un pas més cap a nosaltres.

La lletra petita explica que des de fa uns mesos els serveis mèdics de la casa reial estan analitzant un per un tots els hospitals públics de Madrid. Sembla ser que el més ben valorat és la nova unitat de maternitat de l’Hospital Gregorio Marañon, que està ubicada en un edifici fora del complex de l’esmentat hospital. Públic. Però el millor, el més nou, el que està en un edifici propi. Quasi privat. Quin bonic gest d’apropament als ciutadans. El següent pas hauria de ser que tots els membres de la casa reial espanyola hagin de fer cua a l’INEM, menys els que ja treballen (a La Caixa, of course).

d)
Prego al senyor Pujol i als seus seguidors racials (ERC) que vinguin immediatament a casa meva i em posin en quarantena, m’han de desinfectar!!!
El motiu:
Confesso haver passat 15 dies en un càmping de la costa brava on el 95% dels campistes eren alemanys; les dones de la neteja andaluses; al super hi havia un marroquí i un argentí; els segurates eren marroquins i alemanys; quan anava a comprar alguna cosa al super del poble em creuava amb molts negres… Aquests dies he hagut de parlar en anglès i en castellà. Que algú em curi!!!

e)
Un home marroquí es va ofegar a l’estret de Gibraltar fa uns dies. Fins aquí, malauradament, res destacable. Un més, és a dir, un menys. Però era noticiable pel mètode escollit per creuar-lo: amb un pneumàtic i dos pales de ping-pong com a rems.

f)
Increïble robatori de “el crit” i “la madonna” de Munch. Va passar a Oslo. Estic disposat a pagar fins a 250 euros per ells. Lladres, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi!!! Quedarien la mar de bé a casa meva.

El poble argentí va donar ahir una càlida rebuda, tal com mostra la imatge, al màxim responsable de l'FMI, l'ex ministre d'economia espanyol, Rodrigo Rato.

Suor freda, pit carregat, el coll raspós, la veu atrofiada. Em sembla que estic somatitzant l’aterrada a Manresa. Sorra, sol, mar, vent, us necessito!!! Perquè ens hem separat? El passeig de Manresa sembla un formiguer. No havia vist mai tants fashions per metre quadrat. Ni tants piercings, ni rastes, ni tanta tonteria. Arghhh. Agafaré una línia de fuga. Ja. Em sento com un parent meu, que quan té una ressaca xunga diu que té mil Jordi Pujols dins el cap, ballant sense parar. HORROR!!!!!!!

>>>

Titular principal a La Vanguardia d’avui (a 5 columnes):

Los chechenos secuestran a 132 niños en una escuela

Dos dels subtítulars:

Un comando ocupa una escuela en...
Los terroristas matan a ocho civiles en el asalto

Què tal si substituissim chechenos per vascos, per palestinos, israelis..., a que no?
No s’hi val a confondre la part amb el tot. Aquest titular és aberrant.

Chechenos= comando = terroristas

>> >>>

Avui, la meva germana Anna ha començat a treballar. A una fàbrica de galetes. Es diu La Polar. Avui, la meva germana Anna ha deixat de treballar. Eventualitats en la producció. Ara, la meva germana es podrà comprar una samarreta al Zara. Poca cosa més. Després alguns diuen que els joves no troben curro.

Mil coses a fer.
Zero ganes.

>> >>>

"Hecharemos de menos el Fòrum" (Maragall dixit).

El plural, a qui es refereix? En boca de qui parla el President?

"He tenido la sensación de que todos los dias pasaba algo interesante" (Maragall dixit 2)

Doncs ha estat això, una sensació. No t'enganyis President.

Feia molt de temps que no sortia del cine absorbit. Ahir, després de veure la nova pel·lícula d’Alejandro Amenábar, vaig notar com m’havien xuclat energia. Flotava. Aquest és l’estat que em va quedar al cos després de veure Mar adentro, la narració de l’estada final del tetraplègic gallec Ramón Sampredro entre nosaltres, abans de posar fi a la seva vida.

Un d’aquells films que et va assaltant la ment i les teves conviccions. Sobretot per què no hi ha maniqueisme ni ganes de alliçonar a ningú. Mar adentro és simplement la història de Ramón Sampedro.

“Allò que havia mort era un cadàver” (A.Gide). En el cas de Ramón Sampedro, això era cert? Jo crec que no. La seva vitalitat feia que fos una persona molt seductora, encantadora, a vegades cruel. Com tothom.
28 anys dins un llit. Em sembla que són raó suficient en l’argumentari de Ramón Sampedro, independentment de que el seu cervell seguís funcionant. Una decisió lliure, amb un final clandestí. A Espanya la mort no està legislada. Sempre fa més por que la vida.

Per últim una menció als actors. Bardem està incommensurable, sí, però per sort, no gaire més que la resta.

Avui torna a les nits del 33 … LA NIT AL DIA, amb MÒNICA TERRIBAS.
A més, han avançat la hora d’inici a les 23.00h. Ole, ole!!!

Ja estic neguitós ;-)

P.D. Desitjar sort des d'aquí als compas de la uni que estan fent examens aquests dies. ÀNIMUS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

a Cartier Bresson. Un ull i un objectiu. Així me l'imaginava.

En aquesta cerca, en aquest camí, quantes cares podem arribar a mostrar de nosaltres mateixos. Moltes, però segur que menys que les que no arribarem a ensenyar mai.

>> >>>

Fa unes hores que ha mort un dels millors crítics de televisió d'aquest país, Josep Ma. Baget Herms, de La Vanguardia. Només dir que trobaré a faltar la seva columna a la part salmó.

Per cert, se m'ha acudit avui que potser el detonant de la mort, ahir, del primer crític de televsió d'aquest país, el mestre Josep Ma. Baget Herms, va ser l'estrena del programa La Granja.

Per què us en feu una idea, a la web del programa hi ha una secció que es diu últimas notícias. La últim parte deia que:

Empieza el día con alegría. Todos haciendo su tarea. Y Miss Play Boy les dice: "Mi obligación es que todas acabeis desnudas". Todos se rien cuando se oye a algún chico diciendo: "No voy a ser yo quien lo impida"

Les misèries humanes ja no s'han de veure a contrallum, des de fa un temps són televisades.

>> >>>

El cap de l'Estat Major de l'Exèrcit Rus, general Iuri Baluyevski, va afirmar ahir que Rússia té la intenció "d'atacar les bases terroristes a qualsevol regió del món".
El món s'assembla cada cop més al Far West. La guerra preventiva (a l'igual que els pistolers que disparaven primers per allò de: m'anava a disparar... m'havia de defensar) té adeptes declarats (pobres països de l'europa occidental que no poden fer el mateix!!! ). Tots volen ser sheriffs. Tots acabarem com els indis. Amb una bala entre orella i orella.

O de com anar a escoltar el concert d'un grup que no has sentit mai. Mai. El seu grup es diu Marlango. Acompanyada per un trompeta, un guitarra, bateria, teclats i contrabaix, Leonor Watling posa veu a una sèrie de cançons delicades, sensibles... com a mínim pel que fa a la forma. El contingut (el meu listening és nefast) és per a mi, encara, desconegut. Ataviada amb un barret negre el qual li tapava els ulls, vestit negre fins als genolls, texans, i unes sabates de taló d'agulla, la Leonor donava una imatge pèssima segons el meu colega de concert (sr.Priante), el qual va afirmar un cop i un altre, com si amb un cop no m'hagués quedat clar, que tal combinació indumentària no s'adeia amb el tipus de música i imatge que pretenia donar el grup. I a més, això es veia agreujat en els continus jocs de la Watling amb les puntes del vestit, que s'aixecava contínuament, i que no mostraven ni un centímetre de la pell de nina de porcellana que té. Jo no hi vaig estar d'acord. Vaig trobar molt moderna i a la vegada elegant la vestimenta d'aquesta criatura fantàstica anomenada Leonor Watling. La seva cara ja actuava d'imant. Però estigueu tranquil·les i tranquils, no vam arribar a enganxar-nos-hi.

algú recorda amb inicials (11S), algú recorda amb llàgrimes encara salades (11M), algú recorda amb nostàlgia des d'aquí(Xile), algú recorda una derrota, mite o el que més us agradi (1714). Recordar, recordar, recordar...

Suma i segueix.

>Si el Saragossa punxa o guanya per la mínima, Barça líder, 1r.
>Giuly, 2 partits, 2 gols.
>Larsson, ahir, 1 gol.
>Giuly i Larsson van ser les 2 apostes de Rijkaard per aquesta nova temporada.

La cosa va de dosos i uns.

>> >>>

“Ni he marxat jo ni m'han fet fora” (Svetislav Pesic, ex entrenador del Barça de bàsquet).
Sempre m'havia semblat un paio enigmàtic el Pesic. Aquesta frase m'ho reafirma.

57261, 57269, 430001, 4101177, Debe, Haber, Contrapartida, Fecha, Documento, Extracto, Entrada Asientos, Procesar Asientos, Extracto Mayores, Listar, Miscelaneoa, Saldos Periodificados, Procesos Iva, Esclava, B01, B02, C01, Exento Iva...

Papa, no quadra, que t'ho pots mirar?

Arghh, el Bco. Popular Español és 57267 i no pas 57261!!!
Entra a Modificaciones Diario [10], no listar [N]...

Espanya és el primer país consumidor de cocaïna (en proporció) de la UE. He escoltat la notícia a TV3. És a dir, que de cada 100 espanyols, n’hi ha més que consumeixen la pols blanca que no pas si estem davant de 100 luxemburguesos, alemanys o grecs. Els motius? Aquí ja no hi ha resposta. La ministra de Sanitat espanyola, a falta de respostes, ha dit que s’estudiaran mesures informatives.... En llenguatge col·loquial, no saben què fer perquè disminueixi el consum de cocaïna (i també el de marihuana i èxtasis).

Com és que a Espanya hi ha més gent disposada a estimular (químicament) el seu sistema nerviós?

Eufòria, excitació, sensació de gran agilitat i agudesa mental, creure’s que el cos funciona de p.. mare.
Però, a l’altra cara de la moneda, un cor que s’accelera, moments d’irritabilitat, pujades de tensió, cansament, insomni, paranoies, i patologies que poden portar a la mort.

>> >>>

L’Etna torna a bategar, l’Iván destrossant tot allò que hi ha al seu pas, inundacions a la Xina...

La natura flagel·lant-se. Flagel·lant-nos. S’estarà fent l’harakiri? Ens vol matar?

Avui m'he aixecat molt content. M'he imagina't que seria per la victòria del Barça, ahir, a Glasgow. O per què ja hem arribat a l'equador de la setmana laboral. Però mentre esmorzava m'ha vingut al cap que ben aviat, una amiga molts cops genial, sempre lúcida i a vegades impresentable... ben aviat estarà fent cròniques radiofòniques des del Festival Internacional de Cine de Donostia (17 al 25 de setembre). I això, per a una enamorada del cinema, és un regal com una catedral. Un chute de cine important.

I res. Desitjar-li molta sort, que em digui la freqüència per on escoltar-la, i dir als dos locus que van amb ella que s'ho passin molt bé també.

P.D. I si m'aconsegueixes el cartell de la imatge Paula, seràs la millor, millor!!!

>> >>>

Titular principal a la portada de La Razón en l'edició d'avui: "Dos de los autores del 11-M trabajaban en el País Vasco antes de la matanza".
Aquests de La Razón són molt hàbils. A on normalment posen Comunidad Autónoma Vasca o Vascongadas, avui deixen anar un País Vasco.

>> >>>

Si ahir ens vem assabentar que Espanya és el primer consumidor de cocaïna, cànnabis i èxtasi, avui, la Ministra Salgado ha alertat que Espanya és el segon país d'Europa amb més obesitat infantil. El país amb més nens obesos és... la Gran Bretanya. Precisament el país que ahir anava en segon lloc, darrera Espanya, en el consum de cocaïna, cànnabis i èxtasi.
Les dades que publicaven avui alguns diaris eren prou eloqüents en el cas de les drogues:

>450.000 consumidors habituals de cocaïna.
>761.000 joves de 14 a 18 anys han consumit cànnabis en els últims 12 mesos (NOMÉS JOVES!!!!!!).
>4,6% dels espanyols han consumit èxtasi en l'últim any (el 1996 només el 2%); extrapolant el % a la població espanyola, tenim que (càlcul que no sé perquè no sortia als diaris),1.800.000 persones van consumir èxtasi com a mínim un cop.

En definitiva, que els espanyols i espanyoles deuen ser els ciutadans de la UE que viatgen més...

Doncs bé, que Espanya s'equipara amb els EUA en el consum de cocaïna, seguida de prop per la Gran Bretanya. Serà que els ciutadans que formavem part del trio de les Açores vam haver de recórrer a les drogues per evadir-nos de tant en tant d'uns governants tan ...

Si fa uns dies els treballadors d'Izar a Sevilla aixecaven les veus, els punys, pedres i fones, avui ha estat el torn dels treballadors de La Naval de Sestao. El saldo ha estat de 18 ferits, tots treballadors, per pilotades de la Ertzaintza.

Diumenge passat Zapatero es mostrava disposat a salvar les drassanes, dimarts ja deia que el pla del SEPI era el més convenient per defensar les drassanes de diferents zones de l'Estat... si és que algú es fa càrrec dels deutes de les diferents drassanes públiques, amb els consegüents acomiadaments massius i retallada de drets laborals. En definitiva, s'està preparant el terreny per una enèsima privatització a l'Estat espanyol.
Això sí, la primera amb l’aval de talante ZP

>> >>>

"La gente debe entender que una sanidad gratuita tiene un coste" (Marina Geli, consellera de Salut de la Generalitat// La Vanguardia 15-07-04)

...i que els ciutadans n'hauran de pagar una part. (això no surt però era el què hauria d'haver dit per completar la frase). Del que ès pot deduir que deixarà de ser gratuïta, no senyora Geli?

La meva percepció del món ha augmentat en 6 x 6 centímetres quadrats. El món s'ha tornat pla, mate.

Sí, però fins a cert punt. L'etern debat entre lliure mercat i proteccionisme. Això sí, segur que els imbècils d'Elx van amb cotxes alemanys, coreans, francesos. Tenen ràdios japoneses i porten jerseis fabricats a Singapur. Però clar ni fan cotxes, ni ràdios ni jerseis espanyols. Potser tenen ganes de tornar a l'època de l'autarquia.

Què proposen, productes 100% españoles i quotes a la importació?
Que tots els estrangers que no treballin per a espanyols hagin de sortir del país?
Que no puguin obrir negocis?

El Ejído, Elx, Terrassa... aquí comença a fer pudor a podrit.

Vaig posar la clau al contacte. Embrague, primera i gas. La veu de la Sorkun va començar a inundar cada racó. La cigarreta m'estava atacant al cervell amb una sensació de mareig subtil. Avinguda de les bases, carretera de Vic, carrer circumval·lació, passeig Pere III... Ni una ànima als carrers. Només quatre rodes i un espectre. Manresa le nuit noire.

El dissabte 8 de maig d'aquest any, La Vanguardia titulava en portada: Llegan los 141 días de Fòrum. Un dels dos subtítols resava:: El Rey inaugura hoy un encuentro que espera recibir más de siete millones de visitas.

El titular del proper diumenge serà: Se van los 141 días de Fòrum?. I un dels subtitulars enunciarà que:El Rey clausura un encuentro de las culturas que ha recibido menos de tres millones de visitas, ni la mitad de los 7 millones prometidos?.

En una entrevista a La Vanguardia, publicada el 2 de setembre d'aquest mes, Camacho va sentenciar que En el Madrid o en el Barça o vives con la presión o estás muerto.

R.I.P. Camacho

El Ministre de Defensa espanyol, sr.José Bono, va dir ahir a Xile que s'han d'augmentar les partides pressupostàries dedicades en favor de los ejércitos, en favor de las fuerzas armadas ya que todo no ha de ir en dirección al deporte o a la cultura. Per reforçar la seva demanda va esgrimir que tantas veces la I+D se centra en becas a enchufados que terminan sin dar nada de productivo, mentre que la indústria de defensa fabrica productes que es compren i es venen.

Menys canons i més mantega. Presupuestos militares (com diria el punkie) pa resucitar a Camarón!

>> >>>

El talentós ZP va demanar ahir que es lluiti contra el terrorisme amb la llei. Bush va pensar: sí, sí ZP, amb la llei del més fort.

Des de la zona zero de Nova York, ZP va dir que mana la legalitat internacional. Bush encara ara deu estar rient.

Els que em coneixen de la Pompi Harvard saben que només m'arrepenteixo d'una decisió del curs passat: NO HAVER-ME MATRICULAT A L'ASSIGNATURA DE CASTELLÀ AMB L'INCLASSIFICABLE ARCADI ESPADA. Bé. Lo hecho, hecho está (redundant) y nada lo cambiará (obvi).
Però tot i no haver-lo tingut, gràcies a tots vosaltres, és com si a alguna classe seva hagués assistit. Coses del bar.

Tot això ve a col·lació d'una foto que surt avui en alguns diaris i que crec que és un Oxímoron! Bush a la ONU.
Clar que... tractant-se de fotos, oxímorons i amb l'Espada de per mig, segurament no deu ser un bon exemple! No sé si existeixen els oxímorons fotogràfics!!!

El que si està clar, és que el contingut del seu discurs, parlant de conceptes com llibertat, democràcia i pau és un clar oxímoron si va associat a la paraula Bush.

És un dels personatges més genuïnament barcelonins. Cràpula i llibertari; d'una actitud exemplar i inamovible. Ha estat la banda sonora sentimental de molta gent amb cançons d'amor viscerals, amb cançons de carretera, amb cançons de barri o cantant lletres de Neruda, Pavesse, Atxaga, Benedetti o Vázquez Montalbán. Ahir ens va deixar una perla. A la pregunta sobre què li semblava tancar el Fòrum amb dos concerts, Loquillo diu: Estamos acostumbrados a cerrar cosas. Ahora el Fòrum y desde siempre los bares. I que per molts anys ho pugui seguir fent.

Dia d'ulls vermells i boca pastosa. Això no ho adverteixen als anuncis de les Festes de la Mercè. Podrien avisar com a mínim. Malxinats...

En l'edició d'avui, el diari La Vanguardia ens obsequiava en la portada amb aquest titular a tres columnes: Más de 60.000 personas debatieron en el Fòrum. Noooo!!! Mentida! No s'hi val a confondre als lectors. Casasús, volem una rectificació.

El que si que és correcte és un dels tres subtitulars i que resa: Los 141 días de diálogos congregaron a 2.300 ponentes.

El segon: El recinto del Besòs cierra superando los tres millones de visitas. Sí, en concret, 3.300.000 (amb milers d'entrades gratis, i molt per sota dels 7.000.000 anunciats inicialment, o dels 5 que van pronosticar més tard, quan veien a venir que s'enganxarien els dits amb l'assistència).

El tercer subtitular: "Hemos sido el punto de mira cultural del mundo", dice el Príncipe. Noooo!!! Però què diu? Encara està a la parra el paio.

Avui s'han oblidat de fer periodisme, i com ha passat amb tots els macroesdeveniments municipals de la ciutat comtal, han fet propaganda.