circulaciosensesentit

Després de 4 anys sense sentir a parlar d'ell, l'ex general de la Guardia Civil Enrique Rodríguez Galindo ha sortit de la presó d'Ocaña II, i estarà en arrest domiciliari [per cert, que Codi Penal en ma hauria de sortir en llibertat condicional]. Hi va entrar al 2000. Amb una condemna, que després de ser revisada era de 75 anys de presó. Per motius de salut l'han enviat a casa. Va donar ordres de segrestar, interrogar i enterrar en cal viva a Joxi Lasa i Joxean Zabala, a l'octubre de 1983. L'Estat Social i Democràtic de Dret no els servia. Ara s'hi ha amparat.

Et pregunten [altres directament t’interroguen]. I dius no quan vols dir sí. Dius sí quan vols dir no. Ho medito i decideixo que faré A. Acabo fent B. Com més segur estic d’una cosa més pegues li acabo trobant. No n’estava segur doncs. Sempre a la deriva. Constantment agafant-me al primer salvavides que passa. I si provés a nedar?

La semiòtica té una importància bastant gran en política. Res estrany quan allò que fa decidir a molts individus el seu vot són les percepcions.
El discurs del PP, després del XV congrés popular, no canviarà gaire. Mayor Oreja ja va deixar clar ahir que no hi ha lloc per a l’autocrítica. Diu que aquesta s’ha d’exercir des del poder. Clar que quan hi eren, l’autocrítica brillava per la seva absència. Dels 3.028 delegats populars, un sol va votar en contra de la ponència España en el mundo, la qual defensava la guerra a l’Iraq i afirmava, sense que cap dels delegats es ruboritzés, que “no va ser un error” (això ho podrien anar a explicar a les famílies dels milers de morts d’un i altre bàndol). En fi, ells, erre que erre seguiran dient i defensant el mateix que ens els últims mesos.
Per tant, com que discursivament segueixen estant a l’espectre dret de l’eix ideològic han decidit que el to centrista del partit l’aportarà el taronja. Qui ho havia de dir que la dreta espanyola abandonaria un color tan seu com és el blau. Doncs sí, han tret protagonisme al blau en detriment del taronja. Un color sense connotacions ideològiques. Un color que transmet sensacions agradables d’ambient familiar i confort (no és casualitat que sigui el color de CiU en les últimes campanyes). A més, és un color visible, que crida l’atenció.
Tot i que no ho afirmin en públic, saben que no només van perdre les eleccions per l’11-M, sinó que hi va tenir un pes molt gran la supèrbia d’Aznar i cia. en els últims temps, i en els dos dies posteriors als atemptats.
Però que ningú es preocupi, que encara que la mona es vesteixi de seda, mona es queda.

Tant sentir a parlar avui de la impremta de Gutemberg, de l’artesanalitat del procés, i tenint en ment (com a sentiment de culpa més aviat, què hi farem, una ha rebut l’educació que ha rebut!) que el 29 del mes passat vaig fer campana de l’assignatura que dirigeix el decano Guillamet, li he demanat els apunts no presos quan tocava al Víctor Llopart. I en comptes de recórrer a un d’aquests invents que a un li faciliten les coses, he decidit que els passaria a net, a mà. Com passava amb la impremta de marres, un ha patit uns costos (temps perdut desxifrant la cal·ligrafia del subjecte esmentat anteriorment, cost d’oportunitat de gratar-me-la una estona, cost d’oportunitat d’estar fent alguna cosa més interessant). Això sí, la satisfacció del pecat redimit és inenarrable. Ara mateix vaig a llegir-me les cronologies de l’Aula Global. Bé, vaig a donar un volt i ho medito millor. Tampoc es tracta de ser pontificat.

Quina gran tarda la d’aquell dimarts. La decadència davant un cafè. Fer alguna cosa? Vade retro satanàs. Un passeig que es va convertir en múltiples passeigs. Sessió de teràpia al divan amb gran i senzilla recepta AGENDAWORD2000. Falta vi? Els dits marcats pel plàstic. Un boig pujant i baixant escales al més pur estil metrosexual. Esgrima. Un supermercat contraindicat per daltonics i pintors de brotxa gorda. 6 pisos i una jugadora del barça. I aquí es va començar a desbordar la cosa. I bla i bla i bla i bla i bla i bla. Vegueries i descentralització política. Barregis amb una mica d’art multimèdia, classes de piano, de francès, de menjar vegetarià i de Mac. El resultat? No hi ha resultat.

Les esperes, les desitges i quan una comença a treure el nas, en surten unes quantes i t’aixafen sense pietat. Uns instants després, ja no les atrapes. I quan les fulles van caient ni les veus. I et vas decolorint.

Poc oportunes

No hi ha cap àrea de descans a l'autopista. Què estrany, n'hi havia indicada una a 200 km.

>> >>>

Ufffff. Putu vi + Putes birres + Putu gin tonic + putus whiskeys= Gran Nit/Gran Ressaca = Tarda de dissabte horrible.

La Terri passada pel sedàs de la secció Humor Tardo de La Vanguardia, comandada pel Jaume Collell. Us transcric el text, perquè segurament no es veu bé.

El text diu:

PROU MALTRACTAMENTS AL 33!

Sortosament ja s'han prohibit
els toros a Barcelona,
la prostitució a les carreteres,
el negre de banyoles,
les feres als circs...

Però hi ha un porgrama on, amb nocturnitat,
perviuen formes de dominació inhumana, convi-
dats sotmesos a durs interrogatoris, esgarrinxa-
des dialèctiques i contusions verbals...

Diguem prou a les agressions domèstiques,
aturem tota mena de

VIOLÈNCIA GRATUÏTA
_______________

Butlleta de Rebuig

Nom............ DNI............ Signatura.............

Enviar-la a:

Plataforma Antitaurina, Lliga Puritana Antisexual, SOS Racisme, Comitè Montserrat "Rotenmeyer" Tura, Alcohòlics Anònims, Consell de l'Audiovisual de Catalunya i Sindactura de Greuges.

Vaja, sembla que la Terribas segueix en plena forma. Me'n congratrulo. I que per molt de temps segueixi així!!!

Quina peneta. Qui ens salvarà ara de la maldat humana, dels individus perillosos?

Al llegir que el Ministre de Defensa espanyol, Jose Bono, retirava la presència dels soldats nord-americans en la desfilada del 12 d’octubre a Madrid, a Superman se li va parar el cor.
Gràcies al desembarcament de Normandia de les tropes del meu país, vàrem alliberar Europa dels nazis (l’oblit de la importància de la URSS en la victòria final contra els nazis no és deliberada, el pobre Superman començava a tenir llacunes a la memòria), va pensar. I així ens ho agraeixen. Confonent la velocitat amb el tocino. I a sobre, si que hi desfilarà un veterà de la División Azul.

Saps què? Toco el dos. I va marxar volant amb la seva cadira de rodes. El món és massa estrany, no hi ha solució. Aquí ja no hi faig res. Ha deixat sol a Mickey Mouse al capdavant de l’imperi.

Na Presâo Lenine també fa drum & bass. Param, param, tash, tash, tirim, tim, tim, tashh, tash. Batería i baix. Sentint-me part del ritme.

Merda. Retòrica buida. I no sap pronunciar les dates Merda. Ha passat 15 minuts tard. 1.15 dempeus. La gent és bruta, i no deixa els seients lliures per la gent gran. Merda. There’s no cinema. Merda. La germana fumant al balcó i jo esperant com un estaquirot a la porta, amb els pintors fent el gos. Merda. Us vam dir que no ens pintéssiu la superfície de fusta entre el marc i la porta amb aquesta pintura per metall, que aquesta pintura no és per fusta. Merda. Ni putu cas. Merda. Trucar al 4t 1a. Perdona que t’havíem dit que els hi diguessis als pintors que no volíem aquesta pintura. Merda. És que onze portes marrons i una amb pintura blanca no queda bé, Merda. Ens la rebufa. Tu et pintes les ungles amb titanlux?. Merda. No et posis així. Merda. És o no és? Merda. Ja els hi pots anar a dir, que demà m’han dit que ja estaran. Merda. Perquè no es carrega la bateria? Merda. Merda. Merda.

# Hivern

Tot i el fred, han arribat ritmes càlids. Buju Banton ha arribat com un huracà. El seu dens reggae està omplint cada racó de l’habitació. Proveu a escoltar Paid not played. He aconseguit sortir del bucle de drum & bass.

# tardor

Segons informen avui diferents diaris (El País, La Vanguardia, Regió 7...), i si el president de la Generalitat ho aprova, el pròxim conseller de Comerç, Turisme i Consum serà Josep Huguet, més conegut com el Lenin de Manresa. Per fi un manresà al govern!! hahahah. Així doncs, i fent-me ressó de la veu del poble, exigim immediatament (i després de més de 40 anys d'endarreriment en aquest aspecte) l'arribada de sueques a Manresa!!!

pobreta, el què li faltava, una passa.

# estiu

Avui dia 18 d'ocubre, en motiu del número 10.000 de El País, la pàgina web del diari de referència... bé, del diari, és de lliure accés. Així que ja sabeu, podeu entrar, remenar i descarregar allò que us interessi. Bona sort, i no us impacienteu si el servidor es satura. :-)

Un any sense Montalbán. La meva mare preocupada per les es i les as. I El País ha arribat als 10.000 números, amb el disseny de Reinhard Gäde de fa 29 anys, tot un mèrit en el canviant món del disseny.

>> >>>

El diari Avui tenia com a titular destacat en portada que Duran avisa que no seguirà com a líder de CiU si hi ha un canvi d'estratègia.
Però es pot saber on és la notícia? Com a bon conservador, Duran i Lleida és poc amant dels canvis. A ningú hauria d’estranyar les paraules de la calba democristiana catalana per excel·lència. En el congrés d’UDC, tres quartes parts van votar en contra del dret al matrimoni i el dret a l’adopció dels homosexuals. A que això no ha estat portada? Doncs la que si que surt avui no mereixeria més que un destacat. Forma part de la cosmovisió d'aquesta gent. Canvis? No gràcies.
A més, que això podria arribar a ser notícia si s'albirés que algú s’atrevirà a recollir el “tour de force”, però en la informació no en diuen res. Ai Avui... què en farem de tú?

Uneix-te a la causa!

Coses que passen. Vas caminant de camí a casa i una ventada et fot a l'ull la cendra d'un altre. Si com a mínim hagués estat el MEU PITI!!!!! Però no, era d'un altre. I res a) massa remenar sense saber com b)trucar massa tard a la Mer (per si algú encara no ho sabia, és una excel·lent infermera c)dubtar si anar d'urgències o no d) triar que no i esperar a què arribi la infermera Montse (me mare); a+b+c+d= no hi havia cap oculista en ningun CAP de Manresa quan m'he mobilitzat i el metge d'urgències del CAP m'ha diagnosticat ferida ocular. Toma Ya. En resum, l'únic xungo és que avui només veure mig partit del Milan-Barça. Demà a primera hora he d'anar a veure a l'oculista al Centre Hospitalari de Manresa. Us seguiré informant.

P.D. Víctor LL. Digue-li a l'Alberola que ja li portaré el justificant ;-)

Després d'un petit imprevist [la meva mare no m'ha acompanyat perquè s'ha posat malalta] que ha provocat que no pogués saltar-me les cues habituals en els centres Althaia, l'oftalmòleg de torn m'ha dit que la lesió ocular estava gairebé curada i que fora parche pirata de l'ull. Que paciència i que entre avui i demà m'haurien de desaparèixer totalment les molèsties.

Bones notícies, doncs, des de la ciutat milenària.

Enric Juliana en la seva crònica a La Vanguardia explica en referència a la situació actual del govern PSOE: [...] síntomas de evidente y prematura flojera en algunos ministerios (especialmente Vivienda y Agricultura, ambos de titularidad femenina) [...].

Es refereix, doncs, a la gestió de María Antonio Trujillo i d’Elena Espinosa al capdavant dels ministeris de Vivenda i Agricultura respectivament. Què vol dir aquesta coma seguida de ambos de titularidad femenina? És el que sembla? Jo pensava que hi havia persones competents i persones incompetents, no pas que existien sexes competents i sexes incompetents.

>> >>>

Polèmica al Masters Series de Madrid per què la organització d’aquesta competició de Tenis ha contractat a models per què facin de recogepelotas (recullpilotes?).

1)Grans queixes de PSOE i IU dient que això és utilització de les models com a objectes de decoració per divertir als assistents.
2) De moment cap jugador s’ha queixat. Mentida, Agassi va dir després del primer partit que “potser les faldilles haurien de ser una mica més curtes”.
2) Els pares dels recullpilotes estan indignats perquè ara pels partits televisats dels masters es reserven a les models, i els seus fills es queden sense sortir a la tele. I que moltes dels nens han de faltar a classe i estudiar a les nits. Les models cobren i els nens no. En paraules d’un dels pares, “este año el agravio comparativo es muy fuerte, porque los niños hacen un trabajo duro, poco reconocido y las modelos lo hacen rodeadas de glamour y cobrando”.

3) Manolo Santana ha explicat que les models cobren 1.200 euros per fer la seva feina, que és una acció publicitària de Hugo Boss i que no hi ha res de masclisme en això.

4) Les models diuen que només treballen i presten la seva imatge a una marca. I que això és el que fan sempre com a models, prestar la imatge a una marca.

Discriminació sexual vs. Explotació infantil? Hipocresia?

Han caigut les primeres gotes a Manresa D.F. El clima continental torna en tot el seu esplendor. Un exemple de la rellevància de l’antiga Minorisa és que dissabte vindrà a Manresa un premi Nobel de la Pau. I no és Henry Kissinger.

# No comment

1) Sudade! Cheers! Norok! Salud! Chin chin! Nasdrovia!.... Jo dansk ut whiske sans tier unde toff in norway et su folenenm dar biote sur tor vags ein underer vamp!

2) Ari du hotza, haika mutil! non dago whiskeyaren? gora jaia noruegean! ole

He perdut l'estuig!!!! Sí, aquell que queia a troços. És d'una alt valor sentimental (ha fet EGB, ESO, Batxillerat, Ciències Polítiques i 1r de Periodisme). Algú se l'ha trobat? Merda!

# 01

He estat un dels individus del col·lectiu pompi-harvard que ha acudit a l'obra Danza con me del Teatro de los Sentidos, branca Itàlia. Malament no ho vaig passar. Molt bé tampoc. Et fan jugar a un joc on les regles les posen ells. Un joc injust. Estan en una posició de força.
Perquè no t'expliquen de què va abans d'entrar-hi? Perquè no va tothom amb els ulls embenats menys un que vagi dirigint el cotarro... No sé. Però clar, tu sempre pots guarnir qualsevol acció amb la retòrica que vulguis: ampul·losa i grandiloqüent o discreta i humil. I després...
Com deien aquells... me l'imaginava més gran!!! És la meva opinió però. La opinió d'una persona que dissabte assistia per...TERCER COP a un teatre. Així que desconnec totalment aquesta art. Així, m'agradaria saber la opinió dels que hi vau assistir (Edurne, Paus, Mer, Júlia, Txell, Sílvia...).

# 2

# 03

# 4

El grup manresà Egodrama va ser el guanyador del concurs de maquetes dels Països Catalans “Enganxa’t a la música” 2004. A la final, disputada a Reus, van quedar per davant els grups No Badis!!! de Granollers i Vall Folk Ska de Ribes de Freser. El premi no podia ser més suculent: editar un disc amb la discogràfica Edicions Singulars i una gira de concerts promocionals, que els portarà al Senglar Rock 2005 i a l’Acampallengua, entre d’altres. De moment, tenen en el seu haver 3 maquetes, In vitro (2002), A besllum (2003) i Vigila (2004). Manresa musical.

>L’Apunt. L’espai que tanca el TN de TV3 estava dedicat avui a un estudi de l’Escola Agrària de Manresa en què es demostra que moltes verdures i fruites estan desapareixent progressivament. La dictadura dels hivernacles, de l’economia globalitzada i dels colors i formes perfectes ha fet molt de mal a aliments (ara un ha d’anomenar-los productes!) tradicionals. Menjar maduixes a l'hivern i taronges a l'estiu. Escaroles holandeses i tomàquets xinesos. Fruita plastificada arreu.

>>El Cor de la Ciutat. Avui s’ha iniciat una trama en què es veu com una comercial d’un laboratori farmacèutic va a visitar a la metge del CAP on ara treballa la Carme (la mare adoptiva de la Núria), i li explica que el volum de receptes dels seus productes no es satisfactori. Per compensar-ho li porta un regalet. Una caixa verd poma. Amb un llaç ripipi. Primer pla de la caixa i.... SÍ! Ho heu encertat. Era una caixa del Tous, la coneguda marca pija de joies de Manresa que té com a emblema un osito que podeu trobar en arracades, penjolls, pulseres, bolsos, rellotges, perfums, ulleres, mocadors... icone banal.

Moraleja: hi ha coses que no haurien de desaparèixer, n'hi ha que no haurien d'haver aparegut mai.

Pa'que practique el arte [manual] de la masturbación viendo las manualidades del tiarro/esclavo de Gutenberg.

P.D. Em sembla recordar, però, que algú ja l'havia penjat a la seva weblog. Copa-de-Europa? Des-de-mi-planta?

Avui, [sinó hi ha cap contratemps] apareixerà a la xarxa una sorpresa que pot adquirir dimensions estratosfèriques en molt poc temps. Si més no, segur que [com diuen la penya cau d'aquí a Manresa] xalarem d'allò més!

Estigeu atents a circulaciosensesentit

El que us anunciava fa unes hores ja és una realitat, a veure si endivineu qui s'ha unit al club...

CHARADA

El Pou Jove nnov. està a punt de quedar reduït a un simple arxiu pdf. A punt de ser vilment llançat a un cd verge. A punt de ser portat a una trista redacció. A punt de ser enviat a un mega MAC que encara més vilment el reproduirà en un paper infecte. Això sí, acabarà tenint l’aura de producte minoritari. Per a èlits. ;-)