circulaciosensesentit

Ha petat la placa base de l'ordinador veterano. El meu papi xulo, mig endeví, va aparéixer el divendres amb un ordinador nou. No sabia res -ell-. Potser el vell -ordinador- sí. Potser intuïa que l'enviarien a l'habitació de les meves germanes Montse i Anna. I es va revelar. S'estimava més estar amb la Laura i amb mi. Resultat, quilombo a la meva habitació des de dissabte. Sort que el Pou Jove estava acabat. Així que mentrestant, estic okupant l'habitació de les sisters que, provisionalment, tenen l'ordinador nou a la seva habitació. Això de la informàtica quan va bé de p... mare. Quan va malament, no hi ha déu que entengui un borrall. En fi, paciència.

# primavera

A 1/4 de cinc de la tarda estava esperant a la porta del Palau Blaugrana. Una mica nerviós, perquè no dir-ho. La cita era a 2/4. Un piti consumit compulsivament. Els peus no podien parar quiets. El cap menys, mirar a l’esquerra, mirar a la dreta. S’hauran perdut? M’hauré equivocat d’hora? Un altre piti. Mentrestant, començava a veure’s ambient de partit –encara que fins ahir no sabia quin era aquest gastat ambient de partit-.. Però, i en síntesi, consisteix en a) seguidors de l’equip contrari buscant desesperadament entrades, b) estudiants de la UB de camí cap a casa o de camí al metro i c) bufandes i gadgets blaugranes per un tubo. Trucada a desde mi planta. Tate. Estava esperant a un lloc equivocat. M’espero i entrem a la recepció del Palau. Un conserge tratjat (res a veure amb el del Ricoh Manresa) ens atén amb diligència. Al cap de 5 minuts arriba el fotògraf. Sortim, i donem la volta al Blaugrana. El cap de premsa del Barça de bàsquet, Oriol Bunsoms, ens ha dit que entrem per una rampa que condueix a la zona de vestuaris. Sense cap mena de problema, entrem, i se’ns acudeix d’entrar a la pista, on el Barça de Joan Montes està acabant l’entrenament, amb un exercici de 4 x 4. Dueñas, Navarro, Sada, Van der Hare, De la Fuent, Grimau... i Bodiroga. Dos minuts després, un dels membres de l’staff tècnic ens diu de manera educada que si podem esperar-nos fora. Cap problema. Faltaria més.
Finalment vam poder entrevistar al preparador físic, Miguel Clemente. Un home de caràcter fort i de discurs ampulós. Feiem les nostres preguntes i ell responia una mica el que li semblava. Després de fins a tres avisos se’ns acaba el temps.
El fisioterapeuta, Toni Bové, va resultar una persona més entranyable. Pròxim i sense gaire “vacileo”. Llastima que vam tenir menys temps i que no portavem masses preguntes dirigides a ell. Tot i això ens va donar uns quants titulars per Ment & Cos.
Complert el cupo de tècnics era el moment d’entrevistar al Roger Grimau. Abans, però, moment fan de desde mi planta i d’un servidor. Per la patilla, foto dels dos amb Dueñas, i meva amb Bo!-di!-ro!-ga! (espero que la pogueu disfrutar en pocs dies).
En l’ampli passadís que connecta les catacumbes del Palau els jugadors d’hoquei patins del Hormipresa Igualada (van perdre 5-0 amb el Barça) mostraven curiositat per les dimensions dels jugadors de bàsquet que es dirigien al seu vestuari.
Era el moment de fer les fotos al Roger Grimau des de la pista, però se’ns va escapar i el fotògraf i cap de la secció de medicina esportiva va haver d’improvisar menys de mitja dotzena de fotos en unes condicions precàries. Havien tret les cistelles, els de hoquei donaven voltes pel parquet i el jugador estava nerviós perquè havia d’anar a la sala de vídeos a veure quatre imatges del rival de demà a la Eurolliga. Però van sortir unes fotos molt dignes.
Roger Grimau va demostrar que a més d’un excel·lent jugador, és una persona molt recomanable per entrevistar. Facilitat de paraula, humilitat i sinceritat. Vem tenir 12 minuts. Suficients.
Des de mi planta va proposar d’esperar un moment per agrair les facilitats que ens havia donat en tot moment el cap de premsa. I, oh! sorpresa! Surt del vestuari agitant una entrada pel Barça-Milan. Els ulls ens van sortir d’òrbites. Teva? Meva? Sorteig. Mmmmmm, el 3. No. Mmmmm, el 4. TEVA!!!! desde mi planta havia encertat el número. Doncs.... me la va regalar! El meu primer partit del Barça! I de Champions! I contra el Milan! I sense merèixer-ho! Encara a hores d’ara no sé què dir. El que si sé és que la gent que em rodeja és sempre de p... mare. Cosa que jo no puc dir molts cops de mi. Trist, però cert.
La resta més o menys ja l’heu anat sabent (eufòria, afonia i catàrsis davant una obra d’art anomenada Barça 2, Milan 1). I si no reclameu que us en faci cinc cèntims, que ho faré encantat.

# no comment

Estrasburg condemna l'estat a indemnitzar manresans detinguts
El Tribunal Europeu dels Drets Humans d'Estrasburg ha condemnat l'estat espanyol per no investigar «de forma efectiva i en profunditat» les denúncies per tortures i maltractaments que van presentar quinze persones detingudes poc abans dels Jocs Olímpics del 1992, segons la sentència que va fer pública la cort europea ahir a primera hora de la tarda. Entre els demandants, hi ha els manresans David Martínez, Esteve Comellas i Jordi Bardina. Com a la resta dels detinguts, l'estat espanyol haurà d'indemnitzar-los amb el pagament de 8.000 euros a cadascun (un total de 120.000 euros) per danys morals, com també amb 12.009 euros per despeses legals. El tribunal també estableix que no pot acreditar els maltractaments i les tortures que havien denunciat els independentistes per falta de proves. Com que els fets van passar fa massa temps, no pot condemnar l'estat per incompliment de l'article 3 del Conveni Europeu de Drets Humans, en què prohibeix aquestes pràctiques, perquè considera que «les al·legacions dels demandants no estan prou corroborades pels elements de proves que li han estat presentats». Després de ressaltar que els dotze anys transcorreguts no faciliten la seva tasca, la cort assenyala que el relat particularment detallat dels fets denunciats «contrasta» amb les declaracions més superficials recollides pel forense i que «els resultats dels exàmens realitzats per metges privats no permeten aclarir els fets».
[Regió7, 04-XI-04]

el PITJOR. Els habituals, com a bons messiànics, seguiran fent el que Déu i el Capital els mani. I, com sempre, el món els patirà.

# Moment fan

# Moment fan II

la innuit s'ha salvat.

Magazine de La Vanguardia d'avui. Pàgina 34, foto dels reis amb els prínceps durant les vacances que van passar a Mallorca aquest estiu. Fixeu-vos en la bossa que porta penjada del braç esquerre la Reina Sofia. Sembla una bossa de tela. I estampada sobre aquesta, tres franges verticals de colors vermell, groc i ... morat!. La bandera REPUBLICANA, posada de canto i penjada del braç ESQUERRE de la REINA. Molt sospitós.

>> >>>

La foto forma part de l'article "el año de la princesa", firmat per la Mariángel Alcázar. L'article és un constant ensabonar a la senyora LetiZia Ortiz. El millor, però, la frase final: Aunque Letizia Ortiz Rocasolano, llamada a ser la reina Letizia, cuenta con un activo de incalculable valor: el amor que le profesa el Príncipe, que le trata como a una reina..

Detenen a Manresa un veí de Casserres de 36 anys que es feia passar per ginecòleg
Els Mossos d'Esquadra de l'Àrea Bàsica Policial del Bages han detingut un veí de Casserres que presumptament es feia passar per metge ginecòleg davant noies que buscaven feina perquè participessin en un estudi fictici sobre mètodes anticonceptius. El detingut és Ramon V. M., de 36 anys d'edat, a quis'imputen els delictes d'intrusisme professional, contra la salut pública, estafa i trencament de condemna, segons informen els Mossos. Ramon V. M., que ja havia estat condemnat prèviament per estafa i que actualment gaudia del tercer grau penitenciari, va ser localitzat i detingut dijous a la tarda, a Manresa, acusat d'aquests delictes. [Regió7]

1. -No sé como era -dijo Ronald-. No lo sabremos nunca. De ella conocíamos los efectos en los demás. Éramos un poco sus espejos, o ella nuestro espejo. No se puede explicar.

Rayuela. Julio Cortázar. Capítol 142.

L'altre dia en relació a un article al Magazine de La Vanguardia criticava la prosa de l'estimada Alcázar. Doncs avui m'he assabentat que aquest dijous Felipe y Letizia visiten la fabulosa vila de Manresa. Han estat convidats per la Unió de Botiguers i Comerciants (UBIC) per entregar uns premis. L'entrega es farà als dipòsits vells de Manresa. Des de fa uns dies, segons m'ha informat avui a la tarda un conegut de La Fadulla, l'equip de seguretat de la casa reial ja està fent diversos controls i està examinant al detall la zona. Segons he pogut observar mentre enfilava la carretera de Vic en direcció al carrer sant cristòfol, els Mossos també s'estan deixant veure més del que és habitual (que, precisament, no és poc). Per cert, molt bo el cartell que han fet l'AJM, La Fadulla, Maulets i la CUP. En el quadremuntatge, sota el títol La pesta borbònica arriba a Manresa. Posem la ciutat en quarentena., hi apareixen els prínceps que agafen de la ma a l'alcalde Valls (PSC. Cal destacar també que la Leti passa el braç per darrera l'espatlla de... Josep Huguet (ERC), el conseller de turisme i comerç manresà (aprofito la blog per dir que encara no tinc constància de cap allau de sueques pels carrers de la nostra ciutat tal i com vaig explicar en dies anteriors que reclamava la ciutat).

La concentració de repulsa a la visita d'aquest parell és dijous, a les 8 del vespre a la Bonavista de Manresa.

Ingredients :

- 700 grams de diari, o per defecte, 400 grams de revista.

Preparació: Si es vol que la truita surti perfecte, s’hauran de seguir 8 passos.
Tallar amb un ganivet de gaucho els titulars. Amb força, però amb precisió. Després, agafar la resta del diari o revista i començar a ratllar. El típic ratllat de seccions informatives i pàgines que ocupen, etc.

Com que segurament ningú té ganes de perdre el temps, hi ha un mode alternatiu i ràpid (bé, ràpid, ràpid, potser tampoc) de fer la Omelette a la Guillamette: s’agafa l’ingredient principal (l’únic) i es desmenussa. Com que et sembla que t’has equivocat en els passos, consultes als veïns. Com que tots et diuen una formula diferent per arribar a la truita, el millor és posar els bocinets al minipimer i resar perquè el catador M.M. digui:- bé, és estranya la Omelette a la Guillamette, però té un gustet... no sé, no està mal.

Ha traspassat la kefia més coneguda.

En tercer lloc, també xoca el disseny obsolet de l’Avui. Un disseny que va sortir a la vegada que el deEl País. però que a diferència d’aquest últim, no passarà a la història. Per últim, apuntar que el model lingüístic que feia servir el diari era més literari que estàndard. Car, eren uns altres temps.

Lluny. Molt lluny d’aquí hi ha una paradís. Respon al nom de Estancia Rolito. Un lloc perdut en una de les illes més al sud del món. Què se m’hi ha perdut per allà? Doncs quatre persones encantadores. I juro que en aquest cas la distància no és un element distorsionador. El tiet Pepe, la tieta Annie, la cosineta Nunu, i el Cosinet Pin. Allà viuen, en un paradís. A Tierra del Fuego. Així la van batejar els seus conqueridors. Un paradís, com tots, que també té els seus inferns particulars. L’únic que us puc dir és que si per aquelles casualitats, la vida us porta a l’Argentina, feu un cop de cap, agafeu un avió, si teniu més temps la ruta 40(una de les carreteres més inhòspites sobre la capa de la terra) i passeu a saludar a la família González – Luna.

Avui, primera derrota del Barça a la Lliga. Però tranquil·litat. Només és per donar una mica de vidilla a l'asuntu. Que d'una altra forma seria molt avorrit.

Un va circulant-sense-sentit per una festa qualsevol. I sent crits. Es gira. I descobreix que la cotorra de Comunciació Audiovisual de la Pompeu Harvard ha anat a la mateixa festa que ell. Però no només ell. També hi havia... la mítica dona/número de la facultat. LA NÚMERO 15! Així l'havien batejat Desde mi planta, Ilustrados i l'a dalt firmant al setembre/octubre de 2003. I un torna a constatar aquella màxima que diu de noche todos los gatos son pardos.

Aquesta és el número d’anuncis televisats que van veure de mitja els ciutadans espanyols durant el mes d’octubre. Si es suma la duració d’aquests espots al llarg del mes, tenim que cadascú ha vist unes 14 hores de publicitat televisada a l’octubre.
Però si només es diu això, només s’està descrivint una petita part del problema.
Així, li hauríem de sumar el temps que els nostres ulls es passegen per la publicitat dels mitjans escrits (premsa, revistes); els anuncis que arriben a les nostres orelles a través de la ràdio; la publicitat que veiem i/o escoltem a través d’internet; en el cinema ja sigui abans de la pel·lícula o dins de l’obra mateixa; i també la publicitat present a tots els indrets de qualsevol ciutat en les formes més diverses (en plafons publicitaris instal·lats als carrers, metros, quioscos, edificis, en qualsevol esdeveniment social, esportiu o cultural... en publicitat que pots trobar a la bústia de casa, als llocs així habilitats per les universitats, a dins del lavabo d’un bar,....). Arreu. La publicitat és gairebé com l’aire. Però com l'aire de les ciutats, és irrespirable. L’espai públic està cada cop més infectat d'aquest aire-màrqueting. Institucional. De serveis. De productes tangibles. Però, sobretot, en aquests temps del capitalisme global i salvatge és vital la omni-presència-potència de la (in)cultura de la marca. Perquè tu, de qui ets? Deien uns. Els altres van fundar el “Movimiento”. La xarxa és cada cop més densa. Ningú en pot escapar.

Batasuna va fer pública diumenge la proposta “Ara el poble, ara la pau”. Una proposta ambiciosa, interessada… poseu-li l’adjectiu que vulgueu, però que té com a propòsit iniciar un procés de pau que acabi amb el conflicte basc. Un gest.
Ahir, la resta de formacions polítiques van dir que el gest era insuficient, perquè en cap apartat del document es deia que ETA havia d’abandonar les armes. De moment, a excepció d’alguns partits minoritaris i d’alguns polítics a títol propi, ningú ha dit: Val. No és el que voldríem, però podria ser un bon moment per començar a desencallar el conflicte. Un gest per part de les altres formacions no hagués estat de més. El primer gest, però, va ser el del president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Francisco José Harnando, que va reclamar a la Fiscalia General de l’Estat i a les cambres legislatives que prenguessin mesures perquè la Llei de Partits Polítics els “impedeix realitzar qualsevol activitat pública”. Gest? Quin gest? Van fer un acte il·legal. Mariano Rajoy va venir a dir el mateix ahir. Aquesta nit han estat detinguts 17 presumptes membres d’ETA al País Basc i Navarra. Quin serà el proper gest?

Amb anys de retard, el diari manresà Regió7 ha fet una nova web. Es poden consultar a l'hemeroteca històrica tots els números de Regió7. Això sí... pagant!!! A la portada tan sols hi ha la notícia principal del dia, amb un resum, i 10 titulars. Si cliques sobre el [+], et diuen que t'has de subscriure. Pagant, es clar.
El sistema és el següent:

Compra d'un "Bo"
Per poder visualitzar el contingut d'un article ha d'haver comprat un "bo". El preu per visualitzar un article amb text i/o PDF és d'1 €.
Aquestes són les opcions:

BONS 6 articles (6 euros)
10 articles (10 euros)
20 articles (només 19 euros)
50 articles (només 45 euros)
100 articles(només 80 euros)

Tots els imports iclueixen IVA.

D'aquí a un temps intentaré fer-vos saber si han venut molts bons o no. Si esperen que pagui 1 euro per article... van arreglats. Com a mínim podrem riure amb l'acudit diari del Manel Fontdevila. El més destacable doncs, per al lector internauta sense un duro, és la secció Deixa'ls retratats, on pots enviar una foto [ El teu carrer està brut? Hi ha cotxes que fan nosa? Els contenidors vessen de brossa? Deixa'ls retratats! Treu la càmera, fes una foto i envia-la perquè tothom ho vegi. La publicarem a la web i al diari. retratats@regio7.com].

Per cert, una secció amb epígraf diferent però amb idèntic propòsit ja existeix des de fa temps a El Pou de la Gallina.

Valentí Gómez, president de l’Observatori Europeu de la Televisió Infantil, podrà anar a dormir avui més tranquil. Ha mort fa poques hores Joan Ramon Mainat. El "pare" del "terrorista espiritual" (en paraules de Gómez) Xavier Sardà.

En paraules d'una veïna del poble: sempre sembla que vagi molt despistat, però... la meitat del poble és seu!

# 5

Ajourd'hui commence.

Ja tenim la partida de naixement de D.S.LL, la dels seus fills D.S.G (nascut el 21-II-1976), i X.S.G. (nascut el 26-VII-1980). Partides, aquestes últimes, on consta que la dona de D.S.LL, es diu Josefa G.L. nascuda a Badajoz el 17-XII-1955 i que es van casar a Argentona el 8-VIII-1975 (Allà, doncs, hi haurà la nota on consti que es van divorciar també). A més a més, i malgrat que sigui d'un cert mal gust, també tenim els paper que acrediten que el seu pare, D.S.S. va morir el 22-XII-2002 i que la seva mare va morir, segurament de tristesa, dos dies més tard, per "Nochebuena", el 24-XII-2002.

Així doncs, comença a funcionar l'asuntillo!!!

P.D. El registre civil de Vilassar de Mar està... a Vilassar de Mar. A Mataró encara riuen!

A) És el disseny dels destacats que interrompen els texts de la "Revista" Ment & Cos o Mente & Cuerpo, (depèn de si ets matí o ets tarda. Tanta cagarela amb que les dos parts formaven part d'un mateix tot i resulta que es fan portades diferents, etc. etc.) i que fem en una assignatura denominada amb molta pompa Taller de Premsa. Està fet pels becaris = toca fer-ho així.

B) És el disseny que vaig proposar dijous per les entradetes d'aquesta revista (que és un resum de la peça informativa que va abans del text).

SINOPSI: resulta que B) segons el criteri de la becaria és un disseny tipus El Periódico, que és un element massa de disseny, que no aporta res, que el troba infantil i que ni de broma es posarà a la revista.

Del què es dedueix que el disseny A) de destacats proposats per ells és molt funcional, seriós, adult i totalment necessari per al "lector". Quan hi penso encara em sulfuro. Semblava bona noia...

MORI LA DICTADURA DEL PROFESSORAT I DELS BECARIS DEL TALLER DE PREMSA. MORI EL FALS TALLER DE PREMSA. MORI LA PUTA PRIMERA LLETRA DEL DESTACAT EN COLOR I EL FILET CENTRADET!

VISCA LES IDEES DEL POPULATXO! VISCA EL TEMPTEIG ERROR! VISCA ELS >>! VISCA L'APLICACIÓ DELS NOSTRES CRITERIS JA QUE PAGUEM UNA PASTA PELS CRÈDITS COM PERQUÈ NO POGUEM FER EL QUE ENS DONGUI LA GANA EN UNA ASSIGNATURA SUPOSADAMENT CREATIVA!

Uffff, estic molt exaltat. Arghhhhhhhhh!!!!!!!!

Com us avançava fa uns dies, Felipe i Letizia van visitar Manresa convidats per l'associació de comerciants i botiguers de Manresa. Aquí teniu algunes Imatges i vídeos de la manifa.

A Sant Vicenç de Castellet (Bages), sinó hi ha un canvi d’última hora, es produirà un canvi de govern. ERC i CiU, a través d’una moció de censura, passaran a l’oposició. PSC, un membre de l’antic govern CiU i que ara va sota les sigles d’UDC, i el PP, faran possible que el socialista Montsech torni a l’alcaldia. El motiu: transfuguisme ideològic sota l’empara del PSC i del PP. Matrimonis de conveniència. Com sempre.

# 6

No sé si aquest any el Barça guanyarà algun títol o no. Però de moment, estem disfrutant. I això, ja és molt, vistes les últimes temporades. 3 a 0!!! Quan toqui fer mala cara, la farem.

Magazine de La Vanguardia. Pàgina 68. Reportatge sobre l'adolescència. Text anònim d'una alumne de 4t d'ESO: Hay dos amigas en particular a las que me querría parecer. A una porque tiene mucho dinero (bueno, más o menos) y sus padres le dan todos los caprichos. Y a la otra porque es una de las más guapas. Es la que más liga, etcétera. Pero no me gustaría tener su personalidad. Todo/as mis amigos/as son muy diferentes. Dos de ellas son heavies, una hippy, pijas, algunas un poco garrulas, pero todas son simpáticas y buenas amigas. Los chicos siguen un poco infantiles.

La última afirmació és totalment certa. Ella és adulta i està plenament incorporada en el món adult de les aparences i les etiquetes. Els nois deuen estar fent >> infantils.

Marca

EL PRINCIPIO DEL FIN

++ El Barcelona goleó 3-0 al Real Madrid en el clásico. La pifia de Roberto Carlos y Casillas permitió la venganza de Etoo y un recital de los azulgranas.

++ El Barcelona se merienda al Real Madrid

As

3-0. Cambio de Ciclo.

El Mundo Deportivo

PALIZA

++ 3-0: Baño histórico
El Barça goleó a un Madrid que se vino abajo tras el primer gol y no remató ni una sola vez sobre el marco de Valdés

++ Pi,pi. Llega el enésimo mensaje al móvil: “Nadie juega como el Barça, nadie en el Barça juega como Ronaldinho”. Es de Alberto Polverosi, uno de los más grandes periodistas de Italia.

Sport

¡TOMA MADRID!

++ EL BARÇA HUMILLO A LOS BLANCOS CON UNA GOLEADA

++ Fue una noche soñada. Una victoria completa, gran fútbol, goles, y el eterno rival hundido, humillado y derrotado.

++ Sostenía Florentino Pérez, presidente del Real Madrid, que nunca había visto un Barça tan fuerte y con tanta ambición.

Gazzetta dello Sport

Liga, il Barça annienta il Real

++I blaugrana dominano la supersfida spagnola che finisce 3-0 con i gol di Eto'o, Van Bronckhorst e Ronaldinho su rigore. Catalani a +7 sui madridisti.

L'Équipe

BARCELONE, CAPITALE DE LA LIGA

++Le FC Barcelone a largement battu le Real Madrid (3-0), samedi, lors du sommet avancé du Championnat d'Espagne. Il a sept points d'avance sur les "Merengue". Valence et La Corogne refont surface, avec deux victoires 2-0 à l'extérieur, à Malaga et Villarreal.

++Le FC Barcelone a prouvé au Real Madrid que les événements de la dernière journée - première défaite du Barça, carton du Real - relevaient finalement de l'anecdote

El Punt

Simfonia blaugrana (3-0)

Avui

Lliçó de futbol

++El Barça imposa la seva llei davant el Madrid
++Els blaugranes, amb gols d'Eto'o, Gio i Ronaldinho, esborren els blancs i donen un cop d'autoritat a la Lliga

El Periódico

Un Bany

La Vanguardia

Fantástico Barça

++El equipo azulgrana vence con autoridad al Madrid en un partido eléctrico

El Mundo

Eto'o destroza al Real Madrid que no le quiso


La Razón

3-0: El Madrid cae ante un Barça arrollador

El País

El Barça se divierte y golea al Madrid

#7

Genial 2a part de Dulce de Milonga, el segon capítol de les tradicions culinàries argentines explicades per argentines i argentins residents a Catalunya. A l'última part del reportatge sortia un matrimoni que viuen a Manresa, i s'ha pogut veure com organitzaven un asado al peu del Collbaix, amb d'altres membres de l'associació cultural argentina de Manresa. Per últim destacar que l'únic que ha parlat en català (i la majoria feia més de 20 anys que viuen aquí)ha estat el de Manresa. Això sí, un català a anys llum del que parla el meu pare (fet que li ha arrancat un somriure enorme quan li he dit). En resum, matambre, empanadas, tiras, vacios, alfajores... i mate, mucho mate..

A vegades l'únic color present és el de la cirera.

A la terra de les noies enigmàtiques, de les tipografies fetes art i dels suïcidis amb solera (seppuku o harakiri) les tradicions també es perden. Abans s'obrien l'estómac. Valentia i honor. No hi havia por a la mort.
Ara escrius un mail. Quedes amb gent que també es vol suicidar. Agafes un cotxe, unes graelles o el que tinguis a ma i vinga a inhalar monòxid de carboni. Alienats i aclaparats. Hi ha por a la vida. El futur fa por.

*(People knows our seppuku will return with more energy than ever. Sure.)

# 8

#9

Si entres tu, marxo jo... (profe d'ordenament jurídic dixit). Jo, diligentment, he fet mitja volta i he tancat la porta amb més força del que és habitual. L'hi ha explotat a la cara. La que es vanagloriava de tantes coses, de facto, una dictadora pèssima.

Abans però, he obert la porta del lavabo de l'entrada de la Pompeu Harvard (a la dreta) i he mig xocat amb un cos baixet i rabassut, que ha fet un gest automàtic de retrocés. Baixant la vista he pogut comprovar que era... JORDI PUJOL, i ràpidament l'he agafat amb les dues mans pel braç dret, una mica més amunt del colze i li he dit: -no passa res president. I com ha resposta he obtingut un riure del molt honorable. Després, obrir l'altra porta ha tingut una sorpresa més desagradable.

Quan entres a l'usuari de la web de la Pompi hi ha des d'avui l'enquesta d'avaluació dels professors. Que no els hi passi res a alguns dels professors... perquè, com en les enquestes que passen per classe, es poden deixar comentaris.

“No creo que los que planificaron y eligieron precisamente ese día anden en desiertos muy remotos, ni en montañas muy lejanas".

“Fueron otros los que mintieron con contumacia, intoxicaron y dieron cobertura a una gravísima alteración de las reglas del juego electoral”

“Partidos de la oposición y medios de comunicación conocidos por su delirante obsesión contra el Gobierno del PP mintieron, fabricaron una gran mentira en torno a la gestión del Gobierno, jugaron a desestabilizar y tuvieron su papel en una jornada de reflexión usada para alentar el acoso organizado contra un partido democrático”.

“Cuando quiera usted hablamos de excesos en la lucha antiterrorista” [...] “de desorganización en el Ministerio del Interior en distintas etapas yo si quiere hablo”.

“Perdimos las elecciones porque hubo más ciudadanos que votaron al partido socialista que al partido popular”

+A ell li agradaria saber “qui va convocar, per què i amb quin motiu” les manifestacions del 13-M.

+Recordatoris del pacte de Lizarra, del Gal, de la reunió Carod-ETA.

+Ha recalcat la “capacitat acreditada” dels membres d’Esquerra per a fer “victimisme” en sentir-se “perseguits” només perquè alguns “no pensen” igual que ells.

Davant les 11 hores de compareixença de José Maria Aznar en la comissió d’investigació sobre l’11M, a un li queden ganes de tornar a demanar a Aznar el que li ha preguntat la portaveu del grup Mixt i membre de Nafarroa Bai, Uxue Barkos:

¿ Era usted presidente del Gobierno el 11-M?

[142] Escrito por: marquinho - 30 Noviembre 2004 12:03 AM

[10] Escrito por: Jimmy - 29 Noviembre 2004 11:59 AM
España es un país esencialmente bilingüe (castellano y catalán. Bronce para el gallego. Euskera, diploma olímpico). Esto es así.

Bé. Bilingües són Catalunya, Galícia, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja d’Aragó, el País Basc, Navarra, alguns indrets de l’Aragó i alguns altres pocs d’Astúries i Lleó (espero no deixar-me’n gaires). Bilingües si ens referim al bilingüisme de llengües “espanyoles”. Perquè els que dominen dues llengües del tipus següent (català/valencià/balear/xava i castellà; gallec i castellà; gallec i castellà; aragonès/català/castellà –aupa chorche!-, etc,), no són (malauradament) tots els ciutadans d’Espanya ni (malauradament) tots els habitants dels territoris esmentats. Si a més hi sumem l’anglès o el francès... Així que no faltem a la veritat Jimmy. Si de cas hauries de dir Algunas partes de España son esencialmente bilingües. Molts en som un exemple en la nostra vida diària. Cosa que no molts poden dir.

Després de gairebé dotze mesos, he fet el debut al blog de l' Arcadi.

L'Audiència Nacional estima un recurs de l'AVT contra el grup Soziedad Alkoholika.

Uns i altres.

Amplada: 10,5 cm
Alçada: 9,3 cm
Tipografia: courier
Impressió: fotocòpia
Suport: paper blanc

Me l'he trobat al terra, davant la porta de l'ascensor. M'he ajupit i l'he agafat.

PIS EN VENDA
La Font dels Capellans

90m2, 3hab., tot exterior,
calefacció, reformat, terrassa,
tot moblat i amb electrodoméstics,
bany i aseo.
Preu: 138.232€ (23.000.000ptes)

i el telèfon (que no reproduiré).

Si us interessa això del tot exterior, electrodoméstics, del bany i aseo i d'altres, m'ho dieu i us facilito el telèfon.