circulaciosensesentit

No ho escampeu massa, però els que tallen el bacallà també creuen que blanc i negre + color és una aposta "original", "arrisacada" i que "val la pena tirar endavant". Mentrestant, n'hi ha algun que opina que d'això se n'ha de dir "manipulació". Per gustos existeixen els colors... + el blanc i negre!!!

Si les haguéssin vist la família...

Anava d'aquesta guissa pel Màgic, al més pur estil Fashion people in Razz!!!

han vist la llum. Una abraçada per tots quatre i animus!

No sé si sóc l'únic que no ha pogut consultar les dates d'examens a l'usuari de la pompi, però si entreu a aquesta pàgina (primer cop que hi entrava) podreu consultar dia i hora de les diferents assignatures.

it's also important!

Pipe. L'exposició Place és com un xute d'adrenalina creativa. He parit el meu primer fill. Què n'opines? Coneixia la paraula Egodrama perquè és el nom d'un grup de música de Manresa, del qual vaig parlar fa un temps. Res més.

En conjunto, la filogenia general de los Braquiópodos, puede considerarse como una de las mejor establecidas aunque algunos enlaces entre superfamilias son un tanto hipotéticos. El grupo basal, del que derivan los demás, es el de los Atremados, siendo los Lingulacen, los más antiguos. El género Lingula debe estar muy próximo al tipo ancestral de los Braquiópodos, que debió existir en el Precámbrico, aunque no ha fosilizado, sin duda por carecer de concha formada por un material adecuado.
Entre los Articulados, los más antiguos son los Orthocea, que forman el grupo central, del que deben derivar todos los demás, según diversas tendencias evolutivas. Todos los Protremados forman un conjunto muy homogéneo: por una parte, los Orthocea -Clitambonacea- Dalmanellacea, por otra los Syntrophiacea -Pentameracea y los Strophomenacea, de los que derivan los Productacea, que constituyen un grupo muy especializado y aberrante.
En detalle, se llegan a establecer series evolutivas muy bien definidas, aunque son frecuentes los casos de homomorfismo (convergéncia morfológica), que dificultan la resolución de estos problemas.

Paleontologia. Tomo I. Bermudo Melendez. 1970

A saber com es demostra. Potser amb una Remington. Encara que la tintada diu no sé què d'uns articles i d'unes sentències d'un tribunal dit constitucional. A saber.

[Notícia de Vilaweb]

DIA és l'empresa que va denunciar el noi de Lloret pels correus electrònics que demanaven l'etiquetatge en català

Supermercados DIA és l'empresa que ha dut el minyó de catorze anys de Lloret de Mar a l'Audiència Nacional espanyola. Recordem que el jove va declarar ahir a la fiscalia de menors de l'Audiència, acusat de terrorisme per haver enviat correus electrònics a tres empreses que treballen al nostre país. El noi els demanava que etiquetessin en català, i signava els missatges a nom de l’Exèrcit del Fènix (tret d’una novel·la de Harry Potter). Dues de les empreses, Leche Pascual i Mercadona, no han denunciat el minyó, però la tercera, DIA, sí que ho ha fet, segons que ha dit l'advocat. VilaWeb ha volgut contactat amb els portaveus de la cadena de supermercats, del Grup Internacional Carrefour, que han dit taxativament que no farien cap declaració.
Ahir el noi va declarar durant quatre hores, després la fiscalia va anunciar que mantenia l'acusació de terrorisme i que hi afegia la d’ultratge a la bandera, per unes fotografies trobades a l'ordinador del noi. Avui serà sotmès a un estudi psicològic, també a l'Audiència, mentre tant l'advocat, Emili Colminero, com la família, diuen que les acusacions són absurdes i desmesurades.
Una bona colla de grups polítics i socials donen suport al minyó, i ahir diputats catalans del parlament espanyol el van acompanyar a declarar i ERC va dur el cas al Congrés, en una interpel·lació polèmica.

[notícia de l'Avui]

El noi que demanava etiquetatge en català segueix acusat de terrorisme

El jove que va enviar e-mails de l'Exèrcit del Fènix declara a l'Audiència Nacional, que pot imputar-li també "ultratge" a la bandera espanyola

La fiscal de menors de l'Audiència Nacional, Blanca Rodríguez, manté la imputació per un delicte d'amenaces terroristes del noi de 14 anys Èric Bertran. Després que ahir declarés durant quatre hores a Madrid avui hi haurà de tornar perquè la fiscal vol sotmetre a un examen psicotècnic el noi, els seus pares i el seu germà.
Aquest noi de Lloret de Mar va enviar el 19 de setembre e-mails als departaments d'atenció al client dels supermercats Dia i Mercadona i de Llet Pascual per demanar-los que etiquetessin en català. Els va instar a fer-ho advertint-los de les "conseqüències" que rebrien si no ho feien, en referència a un bombardeig de correus electrònics similars. Tot plegat ho va firmar com a cap de l'Exèrcit del Fènix, una organitzció fictícia que apareix en les novel·les d'aventures d'un heroi juvenil, el mag Harry Potter.

Dia manté l'acusació
Una de les empreses, supermercats Dia, va presentar una denúncia -que encara no ha retirat- i una vintena de guàrdies civils es van presentar a casa seva el 30 de setembre per escorcollar el domicili, endur-se el seu ordinador i el del seu germà i citar-lo a declarar per amenaces terroristes.
La seva declaració davant la fiscal va tenir, segons va explicar el seu advocat, Emili Colmenero, episodis que van fregar el surrealisme. L'Èric, que va exigir un traductor per poder exercir el seu dret a declarar en català, va demanar a la fiscal que li mostrés on eren els mails amenaçadors. La fiscal va opinar que hi havia amenaces a partir d'algunes converses de l'Èric amb amics seus de l'escola a través del Messenger, pel qual, segons sembla, intercanviaven alguns visques a ETA i Terra Lliure. També li va mostrar la seva pàgina web, dedicada a l'Exèrcit del Fènix i amb motius independentistes, on entre d'altres coses hi apareix gent cremant banderes espanyoles obtingudes d'altres llocs de la xarxa. La fiscal va advertir-lo seriosa que, a més del delicte d'amenaces terroristes, això podia suposar-li afrontar una acusació d'"ultratge a la bandera espanyola". Unes fotos que, segons va explicar el menor, només eren per "provocar" i fer broma amb companys d'institut que visitaven la seva web i que són d'idees més aviat espanyolistes.
L'Èric es va presentar davant la fiscal amb 2.000 firmes de suport recollides en dos dies i amb una bona colla de diputats catalans, cosa que aquesta va opinar que era "una anècdota que et pots guardar de record".
El menor, que està prenent tranquil·litzants arran dels fets, estava bastant impactat i va recordar que si les empreses complissin la llei del català "tot això no hauria passat". Després de declarar denunciava directament que "la cosa és més greu perquè volen jutjar les meves idees independentistes". En tot cas no l'espantava, ni a ell ni als seus pares, fer declaracions públiques perquè, com deia, "val més sortir als diaris i a la televisió defensant el català, la meva llengua, que no pas al Salsa rosa". També denunciava que se li havia incautat el seu diari personal i violat la correspondència amb amics.

Ells

No comment

Quan l'he vist a la foto amb el collaret/gargantilla i la diadema ho he tingut clar: la mediocritat consisteix en no ser conscient dels límits d'un mateix, de no saber fins on es pot arribar. Pobreta, tothom li deuria dir que estava perfecte (sic). Si s'hagués mirat de forma racional al mirall cinc minuts abans de sortir cap "el dia més important de la teva vida" (una de les frases/eslògan que més han contaminat, hipotecat i desvirtuat les vides de tanta gent), segurament mai se m'hagués acudit dedicar-li un post. Bon (i antiestètic) Nadal hauria d'haver estat la dedicatòria.

#10

Salvador Llopart avui a la crítica televisiva de les pàgines salmó de La Vanguardia: [...]Si los anuncios son inevitables, como al parecer lo son, por estas fechas uno preferiría que le mintieran. Como siempre.

Però la publicitat té una funció molt social també. La destacava un peu de foto de la secció gente del mateix diari: Enrique Iglesias y Kurnikova se conocieron durante el rodaje de un spot. Llarga vida a la publicitat.

No fer res és molt.

#11

# 12

de Montserrat [from the kitchen].

Manresa. 18:05 pm

Tant anar amunt i avall. Sempre a deshores. Perseguint al temps. Sent-ne un esclau. Estranyesa que es converteix en hàbit.

[stop]

Clavat a l’habitació. Les hores a la meva mercè. Amo i senyor del temps. El temps el marca ara el meu cos. A estones el cap. Imaginant d’esma a ‘habitació. Retallar alguns diaris de novembre i desembre, acumulats en una pila. Sota pressió de l’amenaça materna. Llegir. Escoltar música. Deixar que les hores passin lentament.
Posar-me qualsevol cosa i sortir al carrer. Caminar fins l’Avinguda Francesc Macià i assentar-me en un banc. La mà esquerra a la butxaca i treure un cigarret. Posar-lo als llavis, agafar l’encenedor i començar a xuclar.
A l’Avinguda “dels gossos” quatre avis van comentant el partit del Barça. Van a poc a poc.

-Xavi es un fenómeno.
-Es verdad, el y todos. Este año da gusto verlos jugar.

Nens que pedalegen mentre diuen als seus pares què escriuran als reis. Ho deuen haver dit mil cops ja. Per si de cas, ho tornen a repetir.

-El Español se va a desinflar [tornen a passar per davant del banc].

Els balcons plens de llums de tots els colors que s’encenen i s’apaguen fan que la ciutat sembli una fira. I algun pare Nadal enganxat a la finestra, recordant que el seu moment és pròxim.

El 1902 Lenin publicava Què Fer? Doncs això, deixar que el temps passi.

P.D. Una única teoria: la gent gran té gossos petits.

Fent salut. I passant fred. Que avui ha començat l'hivern i es notava. Brrrrr.

R_E_S_A_C_A?

:-)

Jo sí.

# 13

Encara hi he d'anar però passo més temps allà que aquí. Al final no serà necessari anar-hi. Somiar és de franc.

Foto: Leo Ruffini.

Que us engreixeu de gust i que us portin molts regals. I sobretot que disfruteu a la família i a tota la gent a qui durant l'any teniu descuidada!

Salut

Un dia dos bojos van volar. Sí. El riure era pur histerisme. L'histerisme que t'ataca quan saps que el buit t'espera.

# 14

Tot és obvi. A posteriori.

Més de 23.000 morts [73.000 a 29-XII-04] i 30.000 desapareguts.

Àsia plora.

Als informatius de TV3 estan encara excitats amb el drama de Sri Lanka, Indonèsia, Índia, Tailàndia, Malàisia, Maldives, Birmània i Bangladesh. La informació servida com a espectacle... després dels anuncis. Seguiu enganxats a la pantalla. El reclam: un nou vídeo d'aficionat.

Publicitat: felicitat, erotisme i gola enllaunada.
El vídeo: aigua arrasant-ho tot i una família al balcó d'una casa que ho grava mentre se senten crits i plors.
El comentari de la presentadora: els crits i els plors estaven justificats davant l'escena que estem veient.

Un que està pensant ja en demà.!!!

Titular:

LeBron, 20 años a ritmo de gran estrella

Subtítol:

El alero de los Cavs fundió a los Hawks con 40 años, 9 rebotes y 7 asistencias

Entradeta:

Agencia Efe / ATLANTA

30/12/04 03:00 h.El alero LeBron James, que hoy cumple 20 años, continúa confirmando su condición de estrella de la NBA y, con 40 puntos, nueve rebotes y siete asistencias, lideró el ataque de los Cavaliers de Cleveland, que derrotaron por 111-102 a los Hawks de Atlanta.

Vamos, vamos ARGENTINA!!!!

Com vaig disfrutar ahir. Hehehehe. Era més que evident. En un partit de costellada qui havia de guanyar... doncs els REIS DE L'ASADO.
Per un partit a l'any que fa la "selecció", i sabent que és de costellada, qui és el capullo que va triar als reis de la carn com a adversaris?

Vamos, vamos Argentina!

La Nación: Sin ninguna de sus principales figuras (Xavi, Iniesta, Tamudo, Puyol, Guardiola??? y Cesc), el combinado catalán resultó un oponente descolorido y, por momentos, hasta ingenuo.

A veure si l'any que ve trien un rival de l'alçada. Prou de fer-se els trencapins!

I que us ho passeu molt bé! Fins aviat!

Més de 175 morts a un garito de Buenos Aires. En un moment del concert que estaven fent ahir el grup de rock "Callejeros" algú va tirar una bengalà. El sostre de la discoteca, recobert de teles, es va incendiar. La majoria de les portes d'emergència estaven tancades i ningú les va poder obrir. Pobres pibes.

[Página12]
[Clarín]
[La Nación]