circulaciosensesentit

Tant anar amunt i avall. Sempre a deshores. Perseguint al temps. Sent-ne un esclau. Estranyesa que es converteix en hàbit.

[stop]

Clavat a l’habitació. Les hores a la meva mercè. Amo i senyor del temps. El temps el marca ara el meu cos. A estones el cap. Imaginant d’esma a ‘habitació. Retallar alguns diaris de novembre i desembre, acumulats en una pila. Sota pressió de l’amenaça materna. Llegir. Escoltar música. Deixar que les hores passin lentament.
Posar-me qualsevol cosa i sortir al carrer. Caminar fins l’Avinguda Francesc Macià i assentar-me en un banc. La mà esquerra a la butxaca i treure un cigarret. Posar-lo als llavis, agafar l’encenedor i començar a xuclar.
A l’Avinguda “dels gossos” quatre avis van comentant el partit del Barça. Van a poc a poc.

-Xavi es un fenómeno.
-Es verdad, el y todos. Este año da gusto verlos jugar.

Nens que pedalegen mentre diuen als seus pares què escriuran als reis. Ho deuen haver dit mil cops ja. Per si de cas, ho tornen a repetir.

-El Español se va a desinflar [tornen a passar per davant del banc].

Els balcons plens de llums de tots els colors que s’encenen i s’apaguen fan que la ciutat sembli una fira. I algun pare Nadal enganxat a la finestra, recordant que el seu moment és pròxim.

El 1902 Lenin publicava Què Fer? Doncs això, deixar que el temps passi.

P.D. Una única teoria: la gent gran té gossos petits.