Un va circulant-sense-sentit per una festa qualsevol. I sent crits. Es gira. I descobreix que la cotorra de Comunciació Audiovisual de la Pompeu Harvard ha anat a la mateixa festa que ell. Però no només ell. També hi havia... la mítica dona/número de la facultat. LA NÚMERO 15! Així l'havien batejat
Desde mi planta, Ilustrados i l'a dalt firmant al setembre/octubre de 2003. I un torna a constatar aquella màxima que diu
de noche todos los gatos son pardos.
Autor: DaWyZ
(Perdó)... Deia que "Markusino, triomfaaaant, [...] Bon cop de fal , bon cop de fal, defensors de Manresaaa, bon cop de faaaaal!" :P
Fecha: 15/11/2004 19:08.
Autor: felip
el número 15 no feia referència a cap tipus de rànking... això és lleig, jejeje, sinó que era el número que portava els primers dies a la samarreta.
Que visquin les noies maques... al dematí, s'alcen i reguen,
s'alcen i reguen,
les noies maques al dematí, s'alcen i reguen
el meu jardí.
Julivert meu, com t'has quedat,
sense cap fulla,
sense cap fulla,
julivert meu com t'has quedat,
sense cap fulla i el cap pelat.
Salut!!
Fecha: 15/11/2004 19:45.
Autor: manu
Esto sí que es un momento fan, y no lo de Bodiroga! Qué hacía yo que no estaba en Girona? Mecagüen!!
Fecha: 15/11/2004 19:51.
.