Lluny. Molt lluny d’aquí hi ha una paradís. Respon al nom de
Estancia Rolito. Un lloc perdut en una de les illes més al sud del món. Què se m’hi ha perdut per allà? Doncs quatre persones encantadores. I juro que en aquest cas la distància no és un element distorsionador. El tiet Pepe, la tieta Annie, la
cosineta Nunu, i el Cosinet Pin. Allà viuen, en un
paradís. A Tierra del Fuego. Així la van batejar els seus conqueridors. Un paradís, com tots, que també té els seus
inferns particulars. L’únic que us puc dir és que si per aquelles casualitats, la vida us porta a l’Argentina, feu un cop de cap, agafeu un avió, si teniu més temps la
ruta 40(una de les carreteres més inhòspites sobre la capa de la terra) i passeu a saludar a la família González – Luna.
.
