Quina gran tarda la d’aquell dimarts. La decadència davant un cafè. Fer alguna cosa? Vade retro satanàs. Un passeig que es va convertir en múltiples passeigs. Sessió de teràpia al divan amb gran i senzilla recepta AGENDAWORD2000. Falta vi? Els dits marcats pel plàstic. Un boig pujant i baixant escales al més pur estil metrosexual. Esgrima. Un supermercat contraindicat per daltonics i pintors de brotxa gorda. 6 pisos i una jugadora del barça. I aquí es va començar a desbordar la cosa. I bla i bla i bla i bla i bla i bla. Vegueries i descentralització política. Barregis amb una mica d’art multimèdia, classes de piano, de francès, de menjar vegetarià i de Mac. El resultat? No hi ha resultat.
.