Tant sentir a parlar avui de la impremta de Gutemberg, de l’artesanalitat del procés, i tenint en ment (com a sentiment de culpa més aviat, què hi farem, una ha rebut l’educació que ha rebut!) que el 29 del mes passat vaig fer campana de l’assignatura que dirigeix el decano Guillamet, li he demanat els apunts no presos quan tocava al Víctor Llopart. I en comptes de recórrer a un d’aquests invents que a un li faciliten les coses, he decidit que els passaria a net, a mà. Com passava amb la impremta de marres, un ha patit uns costos (temps perdut desxifrant la cal·ligrafia del subjecte esmentat anteriorment, cost d’oportunitat de gratar-me-la una estona, cost d’oportunitat d’estar fent alguna cosa més interessant). Això sí, la satisfacció del pecat redimit és inenarrable. Ara mateix vaig a llegir-me les cronologies de l’Aula Global. Bé, vaig a donar un volt i ho medito millor. Tampoc es tracta de ser pontificat.
Autor: Serginho
Guillamet stinks. O dicho en crisitano: apesta. pobre hombre que se confunde de fechas y recomienda libros de segunda. No te puierdes nada, te lo aseguro. Yo ya le pediré a víctor los apuntes un día de estos.
Lo de la redención siempre sienta bien, aunque yo siempre he sido más partidario de la venganza. te quedas más agusto.
Fecha: 05/10/2004 19:30.
Autor: Niqmad
Doncs jo me'n penso saltar algunes del Guillamet... De moment, aquesta setmana encara no hi he anat a cap, de les seves classes!
Fecha: 07/10/2004 00:50.
.