circulaciosensesentit

De vacances, però informat. Això si, únicament a través de la premsa (que comprava de tant en tant i llegia quan em venia de gust). No he deixat que cap ona catòdica m’envaís el cervell. Ni les del Asian Tour del Barça!!!

a)
Tots som una mica més cecs. A principis d’agost va morir Henri Cartier Bresson. Tot i que ja feia molts anys que havia abandonat la fotografia (com a mínim de cara al món que ell tant va fotografiar) HCB ha deixat, per a qui el vulgui veure, un llegat ingent d’imatges. De personalitats que han marcat el segle XX i de la gent anònima que l’ha gaudit i patit. Totes, però, amb una mateixa característica: la captació d’un instant real, efímer. És per això que les seves fotografies són artístiques i sobreviuran al desgast del temps.
Observar, observar i observar.
Esperar, esperar i esperar.
Res més.
Els seus ulls i la seva laika feien la resta.

b)
Un dels actes de l’agenda política per aquest estiu de l’Ajuntament que ha dissenyat el Fòrum 2004 de la pau, la solidaritat i la sostenibilitat ha estat el desallotjament de la HAMSA. Sembla ser que el think-thank de l’alcalde-imbècil-il·lustríssim sr. Joan Clos va tenir la brillant idea que la millor època de l’any per fer el desallotjament era l’agost. Ciutat mig buida = poca repercussió i mobilització ciutadana, van pensar. Dit i fet. De nit, valents, van entrar. Amb nocturnitat i alevosia. Un modus operandi molt propi dels qui saben que no tenen la raó. La llei sota el braç si. La raó, no.

c)
A la portada del dimecres 4 d’agost de La Vanguardia, el següent titular: Los Príncipes deciden que su primer hijo nazca en un hospital público. Ohhh!!!!!!!! La reialesa en contacte amb la plebe. Després de casar a l’hereu amb una noia de sang vermella, un pas més cap a nosaltres.

La lletra petita explica que des de fa uns mesos els serveis mèdics de la casa reial estan analitzant un per un tots els hospitals públics de Madrid. Sembla ser que el més ben valorat és la nova unitat de maternitat de l’Hospital Gregorio Marañon, que està ubicada en un edifici fora del complex de l’esmentat hospital. Públic. Però el millor, el més nou, el que està en un edifici propi. Quasi privat. Quin bonic gest d’apropament als ciutadans. El següent pas hauria de ser que tots els membres de la casa reial espanyola hagin de fer cua a l’INEM, menys els que ja treballen (a La Caixa, of course).

d)
Prego al senyor Pujol i als seus seguidors racials (ERC) que vinguin immediatament a casa meva i em posin en quarantena, m’han de desinfectar!!!
El motiu:
Confesso haver passat 15 dies en un càmping de la costa brava on el 95% dels campistes eren alemanys; les dones de la neteja andaluses; al super hi havia un marroquí i un argentí; els segurates eren marroquins i alemanys; quan anava a comprar alguna cosa al super del poble em creuava amb molts negres… Aquests dies he hagut de parlar en anglès i en castellà. Que algú em curi!!!

e)
Un home marroquí es va ofegar a l’estret de Gibraltar fa uns dies. Fins aquí, malauradament, res destacable. Un més, és a dir, un menys. Però era noticiable pel mètode escollit per creuar-lo: amb un pneumàtic i dos pales de ping-pong com a rems.

f)
Increïble robatori de “el crit” i “la madonna” de Munch. Va passar a Oslo. Estic disposat a pagar fins a 250 euros per ells. Lladres, no dubteu a posar-vos en contacte amb mi!!! Quedarien la mar de bé a casa meva.