Yo contesto lo que quiero, (Acebes dixit, ahir a la Comissió de l’11M).
Acebes representava, fins abans de l’atemptat de l’11 de març a Madrid, la cara liberal del PP. Però, com passa a la vida, és en situacions extremes i noves on cauen les màscares i es veu quina és la veritables cara d’algú. Acebes va quedar desputllat en els dies posteriors a l’11 M. Pressionat per Aznar? Potser. Però això no és excusa per haver, sent suaus, intentat confondre a la opinió pública durant els dies posteriors a l’atemptat dient que Eta era la responsable de l’atemptat. Davant un fet del qual no es tenia cap mena de prova, sinó només intuicions intel·lectuals, el què havia de fer era callar, i esperar a què la policia i els serveis secrets féssin la seva feina. Però no ho va fer. El “rei Aznar” i la seva cort anaven despullats. El poble ho va veure. I ho van pagar. I en una actitud típicament infantil, negant l’evidència i la obvietat, segueixen mantenint que ells van actuar correctament. Els errors serveixen per aprendre. No per tornar-hi a caure. Però ja ho diu la dita: l’home és l’únic animal que s’entrebanca dos cops amb la mateixa pedra.
Arrogància. Supèrbia. Tossuderia. Allà ells.
.