circulaciosensesentit

El primer ‘contrincant’ del toro d’Osborne als culs dels cotxes va ser el gat. ‘Cat’ el van batejar. Els seus creadors defensaven que el gat és una animal orgullós, que va a la seva i que quan cal ensenya les urpes. Però mai plou a gust de tothom. De seguida van sortir detractors que deien que el gat simbolitza el passotisme.
El segon a arribar al món dels adhesius per guarnir el cotxe ha estat el burro. En un tres i no res, i per si no en tinguéssim ja prous, Catalunya s’ha omplert amb més burros. El burro dels adhesius representa el guarà català, una espècie en extinció. I volia, vol, ser una forma irònica de representar que els catalans ja estan farts del toro. Déu n’hi do dels que se’n veuen. Però molts ja han dit que transmet una imatge derrotista i resignada dels catalans. Els catalans, sempre buscant pegues a tot.
A Osona, fent comarca, van dissenyar un porc. Sembla, però, que no va tenir massa èxit.
Però en la Catalunya del tripartit no podia faltar un tercer animaló al govern del proselitisme patriòtic enganxifós. El Club Català del Gos d’Atura Català ja ha fet uns adhesius amb el gos. Un gos que surt amb la pota aixecada mentre micciona. Els gossos d’atura són segurs d’ells mateixos, orgullosos de les seves coses i defensen la seva terra. El pipí representa que l’animal es pixa amb les seves inseguretats, amb les mitges tintes i amb les autocompassions.

La única conclusió que en trec de tot plegat és que semblem tontets. Ara, al provincianisme endèmic, cal sumar-hi una legió d’experts en etologia i semiòtica. Anem bé. O més ben dit, van bé. A mi no m'hi trobareu.