Després de la tempesta, la calma. Si a la primera part hi havia la sensació general d’estar assistint a un espectacle de pirotècnia, en aquesta segona les protagonistes són les paraules, els diàlegs. Però els que vulguin dosis de violència trash, tranquils, a la segona part hi ha el moment més hardocre, eh Elle Driver?
Un bon final pel què havia sigut un prometedor inici.
Per sobre de tot, una impressionant Uma Thurman. Brodant el paper a cada fotograma. Actitud. Traspuant bellesa sense parar. I mala llet.
Pas endavant, pas enrera, posició d’atac... kx kx kx kx... ja t’ha matat. Letal.
Carmen, Lulú, Lola Lola... i La Núvia. Ja tenim l’arquetip de dona depredadora del segle XXI. Després de la gitana del sud, de la vampiresa del nord i de l’àngel blau, la reina és una assassina ianqui. Els temps han canviat.
.