Astorat de nou. Des del dijous entenc una mica menys el món (quina por, al final potser començaré a treure l'entrellat d'alguna cosa!). Vaig decidir veure el nou? programa de Jordi González a Tele5. Es diu TNT (un bon nom, en dies de la comissió de l'11M). És una versió reduïda de Vitamina-M. Doncs bé, en un moment donat, Jordi González i la seva trouppe s'aixequen dels sofàs post-post-post moderns de plàstic i comencen a ballar una cançó per a mi, desconeguda. Una d'aquestes que es deuen sentir a les radioformules i discoteques, suposo. La història era que si la volies de melodia al mòbil, enviaves un sms al 5555 amb el nom de la cançó. Doncs la segona que va sonar al plató va ser Malo, la cançó de la cantant Bebe. L'actitud de la gent va seguir sent la mateixa que en l'anterior, que era una cançó festiva. Personalment, la cançó m'agrada. Parla del procés degradador i humiliant que sent una dona en un cas de cas de violència a la llar, per acabar adoptant una actitud de ràbia. Però mai, mai, mai se m'acudiria posar-me una melodia al mòbil amb aquesta cançó. El pop art, a base de repeticions d'icones de la cultura de masses intentava subvertir-ne el significat, banalitzar-lo. Ho feia conscientment. En el cas de la cançó de què parlo em sembla trisitíssim que passi a la història com una cançó d'estiu, de discoteca. Ahir, a El País de Las Tentaciones, Bebe deia que no entenia que Malo fos la melodia més utilitzada als mòbils. Mercantilitzar el dolor.
>> >>>
El rey Aznar está desnudo (pásalo). A ver si al final le llega el sms y se calla y desaparece de una puta vez.
.