...Bi bihotz.
De l'infern al cel. Del cel a l'infern... per acabar a la terra, que és el lloc que ens correspon als mortals. Perquè als altres dos llocs hi van ells, o això es creuen. Jo sóc ateu. El camí cap a Ítaca s'havia tornat molt complicat... és difícil sortir d'un laberint. Però quan un menys ho espera... x x x x (so onomaptopeïc) aixeca el cap i veu l'estrella que, encegat, havia deixat de veure. El cartero siempre llama dos veces. Tres ja no. Ósmosis. Encara que estigui lluny, és a prop.
.